Sembla que habemus pis….. tercera setmana

Doncs sembla que despres de veure 17 apartaments, 17, al final ens hem decidit i sembla que a primers d’Agost hi podrem anar a viure i deixar l’Hotel….

Ep! que no esta gens malament l’hotel, eh? Es net, és cèntric, es còmode…. i sobretot sobretot, te wifi gratuita que arriba a l’habitació amb unes gens mensypreable 5/6 Mbps! i sense la qual m’hauria, indefectiblement, tornat boig!

Aixi que , gràcies a una bona planificació des de BCN a l’hora de portar cables, endolls, i andròmines mil, puc dir que tinc tot el que cal per treballar gairebé igual que des de BCN… però a 10.000 kilometres…

…. amb una petita diferència…   la diferència horària… que encara que ja ho sabéssim, no deixa de ser un impediment… quan em llevo (que pot ser a qualsevol hora entre les 12PM  i les 6) , a Europa ja es a la tarda… i cal sincronitzar els marrons….

La R explica que quan es lleva i mira els missatges, es troba que li arriben els marrons a les 7 del matí.. i que porten hores saltant de departament en departament… es començar el dia a les fosques amb un estress ja al cap….  Normalment a BCN els marrons es masteguen i evolucionen fins a migdia com a molt d’hora…. aqui t’enganxen abans que et dutxis…

Per acabar-ho d’adobar, jo no nomes tracto amb BCN sino que tambe gestionem els servidors amb el Daniel de Tokyo (merci tito!) i amb qui encara no tinc molt clar quina diferència horaria ens portem… crec que a hores d’ara , les 12 a DF, les 19 a BCN, son les 2AM a Tokyo… aixi que l’home es llevarà d’aqui 4 hores i jo ja l’estaré demanant coses… quina paciència! ….  Ei però no el planyeu pas, doncs es un home que viu en el Futur….  aqui a DF som Dijous i ell ja viu plenament en Divendres…  així que tenim el privilegi de parlar amb algú que viu al FUTUR…. poca broma!!!

I entretant , que tal pel DF ???
Doncs mira…. més aviat fred.  A migdia la temperatura arriba als 25 però a primera hora s’esta a 15… es a dir que mentre a BCN es queixen de Calor infernal, aquí dormim amb manteta….  I cada tarda, si fa o no fa, cau una tempesta….  Una de les quals ja em va pillar camí de l’hotel i us he de dir que son d’aquelles que, amb impermeable o no arribes xop a l’hotel, encara que estigui a 5 minuts….

És potser per això que he pillat un bonic refredat….  espero que demà, que he d’anar a l’Orfeó català a parlar de Catalansalmon,  estigui en condicions de parlar… i si no, mira, uns mezcals i avall…  Perque es tracta de organitzar el sarau de la Cadena Humana a Mexico (Via Catalana a l’Exterior crec que és el nom oficial) i de fer una mica d’enrenou amb la versió virtual que hem muntat a Catalansalmon.com; www.DIADA2013.cat

Ja podeu veure que no he estat ociós aquestes setmanes… De fet ja amb l’excusa de la Diada, ja comencem a muntar una mica de xarxa de gent per aqui…  I també gràcies als contactes que m’envia la gent de BCN, perque, sabeu-ho o no, TOTHOM té un amic/conegut/amic d’un amic/company de feina al DF…. jo el primer! 😉

AIxí que de tant en tant quedem amb gent que no coneixes de res, per nar a sopar o a fer unes txelas…. i he de dir que per ara molt be! 😉
Tenim pendent un miler de viatges curts, un altre miler de viatges de cap de setmana, i un bon grapat de musts que cal veure fijo fijo…. Però es que a hores d’ara tenim una sèrie de prioritats més absolutes…

1.- Trobar el pis i fer el trasllat des de l’hotel, per despres, llogar alguns mobles (el que no portem de BCN), començar a comprar-ne d’altres…. poca broma

2.- Fer les gestions perque ens portin els trastos de BCN.

3.- Fer totes les gestions de llum/aigua/gas/telefon INTERNET, Tv…. això serà divertit , a veureu…

4.- Fer els tràmits burocràtics per tenir el document de identitat. Sembla que la R ho te fàcil. Jo ja veurem. He sentit que pots passar-te 8 hores fent cua per un paper i que et diguin “venga usted mañana, wey!”….

Tot això no es podia fer sense tenir un pis …..  i quin pis? On?

Doncs al final, despres de veure’n 17 com deia al començament, entre Condesa, Polanco i Roma , ens quedarem a Condesa.
Els de Polanco ens va agradar molt pero o se sortia de pressupost, o ja estaven llogats… o no ens acabaven de fer el pes….   Així que al final hem rebaixar de 3 a 2 habitacions i ens hem pillat un pis petit (diu que de 140 m2 però ningú no els veu per enlloc) i ens quedem sense habitació de convidats…

El pis però , esta al rovell de l’ou de Condesa, es molt de disseny i esta a un carrer molt tranquil envoltat de llocs per sopar, etc… així que sembla un lloc ideal per naltros… I no esta excessivament lluny de la feina de la R… això ho haurem de prova aquest cap de setmana amb Cotxe+GPS fent ruta i cronometrant el temps….

… aixi que ja sabeu, si veniu a visitar-nos….  haureu de dormir amb els meus ordinadors… i no són fàcils de tractar…. esteu avisats! 😉

ps: Collons quin post més llarg m’ha sortit! sorry!

Segona setmana….No val a badar….

Un cop superat el Jet-Lag i quan ja em llevo a la meva hora habitual de les 5 del matí,un ja dona per superats els primers tòpics, i ja es hora d’anar per feina…. i els  tòpics que et fan gràcia estant de turista,se solidifiquen en inconvenients quan un es resident….

Imagino que més endavant parlarem de problemes, incoherències o desastres… però a hores d’ara son “diferències incòmodes”….

Imagino que viure en un Hotel no ajuda, però es que encara no hem trobat pis. Hem estat mirant per Condesa (el mes semblant a un “Gràcia” de BCN) però quan ens van ensenyar un pis padrissíssimo a Polanco (el que seria el Pedralbes del DF), ens vam quedar pillats…. (i q al final no en van donar…)

Encara no sabem on anirem a petar, estem mentalment canviant de barri sovint (amb tot el tole-tole mental que això implica) i encara no ens hem fet a la idea de, un cop decidits i acceptats, el temps que costarà aplegar alguns mobles per poder-hi viure… perquè això serà un altre sarau important…..  jo em preparo per repetir-me el meu mantra recomanat “Sergi No Te Encabrones…” perquè em temo que això i les gestions burocràtiques seran sonades….

Perquè calculem que les coses de BCN trigaran ben be 4 mesos a arribar….

Entretant, anem aprenent….  aprenent que encara que tinguis un mòbil mexicà, no pots trucar a qualsevol altre mòbil, perquè sembla que el numero canvia en funció de si el que truques esta a la teva companyia o no….

… aprenent que no hi ha semàfors pels vianants… has de fixar-te en el semàfor dels cotxes…. i creuar els dits perque cap d’ells no giri cap al carrer que estas creuant…

… aprenent paraulotes mex, com ara “quemacocos” o “chido” o “padrísimo”…. i lo que ens falta..!

… aprenent que , encara que et compris un TOM-TOM, i l’actualitzis, aquest no distingeix entre els carrils “arriba y abajo” del Perifèrico, i que et fa anar sempre pel de baix… i aprens a no fer-li cas si saps mes o menys on vas….

… aprenent quins i com agafar taxis per anar amunt i avall, parades de “taxis seguros” (??) i aplicacions per mòbils que et diuen si el taxi que acabes d’agafar, ja ha raptat algú prèviament…(!!!)

.. i aprenent que, quan camines pel carrer, no pots badar, res de fer servir el mòbil, has d’estar concentrat, i de valent, en saber on poses els peus. Les aceres del DF són una prova de resistència dels turmells… quan no estan trencades, desfetes, esquinçades, doblegades o simplement foradades, simplement canvien d’alçada sense raó aparent o deixen d’existir.

I el fet que les llums publiques (que hi son!) no s’engeguin de nit (???) , converteix una passejada en una experiència intensa….

Com estem? Doncs adaptant-nos….. Wey!

Primera Entrada. Mexico. DF. Pimera setmana

12 de Juliol; Primera setmana al Nou Món.

Una ciutat nova, un pais nou, un continent nou…  Però amb una sensació de Déjà vu, d’haver passat ja per aquest estat de provisionalitat total, de viure amb les maletes, de desorientació absoluta, de coses estranyes….
I la sensació de guanyar-li una hora cada dia al Jet-Lag…  de quedar-se clapat a les 8 del vespre i llevar-se a les 12 de la nit…. i a les dues, i ales 4….
De llevar-se a les 5 i mirar per la finestra i pensar… on collons m’he fotut?

Com una petita lliçó biològica, el cos es va adaptant solet al cicle de llum… el cap costarà una mica més…. Després de tot, les darreres setmanes a BCN han estat una bogeria.. entre trasllats, papers, gestions, lloguers… i comiats….

comiats d’amics que ho seguiran sent… pero que no ho seguiran sent…. a mida que la rutina diaria vagi desenganxant-nos, seguirem en contacte, però mai mes res tornarà a ser igual….

De fet, saps que mai més res tornarà a ser igual.

Si, hem decidit passar per aquí un altre cop. El primer cop, ara ja fa 9 anys ens va agafar una mica per sorpresa, el clima, la falta d’amics, l’idioma…  En aquest cas tenim moltes etapes guanyades, i molta més experiència. Un país més difícil. Molt més difícil.
Però un entorn molt més fàcil. Molt més fàcil.

Amb aquella cremor als ulls quan un enceta una nova vida, un pèl de vertigen i moltes ganes….

Això promet ;D