“se lo juro señor… es 100% seguro que el miercoles de 10 a 12 llega el tecnico a su casa….”

Camí del segon mes al DF, un ja es troba de cara amb la necessitat d’enfrontar tòpics amb realitats…. Tens la possibilitat de parlar amb gent que fa temps que hi viu, de compartir batalletes, de buscar punts en comú i d’evitar el que sigui evitable, que, no ens enganyem, tots els paisos tenen.

Val a dir, d’entrada, que a Barcelona, vaig trucar per donar-nos de baixa del Gas quan vam deixar el pis, i només teniem una setmana entre un milió de detalls per fer… i que tot i acordar un dia i una hora per venir a casa a retirar el comptador…. no es van presentar , no van trucar ni van dir res i quan els vaig trucar van acabar penjant-me el telèfon, els fillsdelagranputa…. i no vam poder donar de baixa el gas. Tot un exemple de professionalitat….

Els que em segueixen ja fa temps estan farts de llegir els meus problemes amb les companyies telefòniques, com quan Vodafone em va deixar un mes sense mòbil i em va fer gastar mes de 100 euros en trucades al 902 per saber perquè, o sense anar més lluny quan per aconseguir el nou mòbil de telefònica em van fer anar 8 cops (8!!!!) a la puta botiga i després em van enganyar perquè quedés fora de plaç la garantia…..
Per això és important posar les coses en perspectiva.

és a dir… que no és una cosa endèmica del DF, eh?

Em temo que al DF, tòpics a banda, això no ha fet més que empitjorar….
I que consti que segueixo fil-per-randa el meu nou mantra: “SERGI NO TE ENCABRONES..!!!”  però una cosa es el mantra i un altre cosa és dominar aquella ràbia assassina que et va pujant de l’estomac quan saps que t’estan enganyant…

Ep ! que no tothom és així… la gent de la làmpada del sostre va dir que vindria cap a les 7, van enviar un SMS a les 6:30 dient que arribarien mitja hora tard, i així va ser….

Però a banda d’aquest cas doncs hi ha la gent del sofà llit que havia de trucar a les 11, per venir a les 12 (venien de la botiga, a 10 minuts de casa), i que a les 4 vaig trucar i en van dir que “a las 6…” i que es van presentar a les 7….
O la gent de la taula, que van dir que passarien a les 12 i van arribar a les 3 de la tarda, òbviament sense trucar….

i no us explico els mil detalls que en el mateix sentit m’explica na R de la seva oficina.

El record, però , PER ARA, el tenen la gent de SKY, la televisió per cable,que esperem ja des de fa DUES SETMANES… després de contractar per telèfon i donar la targeta de crèdit, i cobrar-nos la instal·lació, tot prometent que vindrien dissabte… i no es van presentar.
I després de tota la setmana trucant al servei al client, ens diuen que el problema es que l’antic propietari no havia tornat el codificador….
“Y QUE TENGO YO QUE VER CON ESO, SEÑOR GALLARDO???”
-“Si claro, no se preocupe, envieme un mail con su pasaporte y el contrato del piso y yo a las tres le llamo”

Al dia seguent:
– “AYER ESTUVE ESPERANDO A LAS 3 Y NO LLAMÓ NADIE!!!”
-” Si, no se preocupe señor que checo con el tecnico…. y le llamo a las 3 de la tarde…”

Al dia següent:
– “ME ESTAN USTEDES TOMANDO EL PELO???”
– “no Señor, yo le llamé pero no contestó….”
– (SERGINOTEENCABRONES…SERGINOTEENCABRONES….SERGINOTEENCABRONESSSSSSSS)
– “parece que la firma del contrato no es la misma que la del pasaporte.. .por eso no aceptaron la peticion….”
– “PARA QUE *** IBA YO A FALSIFICAR MI PROPIA FIRMA!!!!!??????”
-” SI claro señor no se preocupe, que lo checo y seguro, SEGURO que el Sabado pasara el tecnico ha hacer la instalación…. DE 10 a 14h pasará… seguro”

I el súmmum ja va ser Dissabte…. També havíem quedat de 2 a 4 amb un carpinter per venir a prendre mides per fer uns mobles, els de sky de 10 a 14 i vaig demanar al paio de manteniment de l’edifici que estiguis aqui a les 13 per ajudar amb la instal·lació.

us ho podeu imaginar, oi? NO ES VAN PRESENTAR CAP DELS 3!!

A les 16 vam pensar que ja n’hi havia prou i ens en vam anar a dinar, i a pendre pel cul i NOTEENCABRONESSERGI….

A les 17:45, va trucar el carpinter…. i no per disculpar-se ni per donar explicacions… va trucar només PERQUE HAVIA ARRIBAT al nostre edifici i no hi erem….

Com us podeu imaginar, després d’estar esperant gent des de les 10 del matí, no estàvem per gaires punyetes….
“No habiamos quedado de 2 a 4 ? no son casi las 6 ???”
– “Si señor, pero el tráfico estaba muy pesado…!”
– ” y no podia llamarme HACE DOS HORAS,i gual que me esta llamando ahora, para decirme que iba a llegar tarde?”
– ” ….. (silenci) …..”

Li vam dir que si li seguia interessant que ens truques el Dilluns…. i es clar.. no trucarà…

A tot això hem de dir que es compleix, com una maledicció gitana, el que ens var el Jefe de la Rosa quan m’explicava lo de “SERGINOTEENCABRONES”…. i que SI és un Dogma Mexicà:

“Els mexicans NO DONEN MALES NOTICIES”

és així… si hi ha alguna mala notícia, SIMPLEMENT NO T’HO DIUEN. I ja està. Ens comenten que és una cosa antropològico-cultural… en època dels Mayas, els portadors de males notícies eren executats…  i encara arrosseguen aquest comportament…

Si fas un contracte i alguna cosa no quadra… simplement no t’ho diuen i t’enteres al cap d’uns dies, quan peta, si tens sort. Si fas una gestió i falta un paper, simplement no t’ho diuen, cancel.len i fora.  Si han de venir i no els surt dels trigèmins, no truquen, simplement no vènen, i punt… i si els reclames diuen “es que le llamé y no contestó”……

imagino que dintre  d’un temps, igual que l’estomac s’acostuma al menjar, o un s’acostuma a dutxar-se amb la boca tancada, o als rètols estranys,  podré prendrem aquestes situacions amb la mateixa elegància que els amics que m’aconsellen com en Xavi, en Rafa o altres….

Per ara he aconseguit no cridar per telèfon.. i creieu-me… això es un petit pas per al DF, però un gran pas per al Sergibilitat….

Avui al matí el Sr Gallardo m’ha dit:
“se lo juro señor… es 100% seguro que el miercoles de 10 a 12 llega el tecnico a su casa….”

Ps: Em diuen que el servei al client de SKY és el millor de tot DF… i que em vagi preparant per quan hagi de fer gestions amb els bancs, i encara més amb  immigració……

 

27.000 pesos??? No mames wey!

Un cop tenim lligat el pis, el següent tema es moblar-lo….
fàcil, oi? doncs tampoc.
La complicació addicional rau en que els mobles més rellevants, sofà, llit i tele,  ens han d’arribar de Barcelona, i que estan previstos….  be, depèn… però ja podeu calcular que 2, 3 ó 4 mesos poden trigar perfectament.

AIxò complica el tema de moblar el pis, perquè la resta de coses son “auxiliars” i per tant estan en funció, tant de espai, com de distribució, del llit i el sofà, i clar no ens en podem comprar cap perque ja en tenim un en camí….

Així que comprant coses aplicant la imaginació per veure com quedarà, i creuant els dits perque les 108 caixes que han d’arribar de BCN (si si… , 108!!) les fem encabir en aquest pis mes_petit_que_el_de_BCN……  això tambe serà divertit….

Però aquesta serà un altre història. Ara toca mirar de buscar mobles com ara una taula per la tele, tauletes i capçals del llit, taula de l’estudi...

Cada ciutat te el seu tarannà… i els seus preus. Hom podria esperar que el DF es una ciutat barata… i esperaria sentat…  Si que es barat el menjar o la beguda, relativament! Pero si vas de guiri et poden fotre unes clavades importants….

Un pot dinar per 100 pesos, es el que fa la gent de la oficina de na R. tenint en compte el canvi, 16 pesos=1 euro, un dinar per 6 euros esta prou be. Però si et despistes i vas a parar a un restaurant, pots perfectament acabar pagant 400 o 500 pesos per un dinar… i això ja son 25 o 30 euracos…… bo, això si.

Però el que ens ocupa ara son els mobles  i per tant ens hem arribat a un lloc anomenat TOREO, una mena de polígons al costat d’una autovia, on pots trobar botigues de mobles grans, una al costat de l’altre.

Val a dir que al DF NO HI HA IKEA.  Segons l’amic Xavier, quan s’ho van plantejar, tot el sindicat del moble mexicà s’hi va negar en bloc i ho van impedir. I resulta fàcil saber perquè.

Tot mirant botigues que estan a escasos metros de una marabunta de camions, camionetes, peseros asesinos, vas veient mobles, canviant de botiga en botiga…….. i o son lletjos, o foscos, o foscos i lletjos…  pero una cosa si tenen en comú… son cars.
… buscant una cosa tant senzilla com un moble de tele. Simplement ha de ser una repisa baixa, amb calaixos, una repisa per DVD/Sky i el forat corresponent pels cables. Només volem que sigui blanca, perque tot plegat ja es prou fosc…. fàcil oi? Doncs no….. Hem visitat botigues i botigues ….. durant 2 caps de setmana!

FInalment despres de tornar per segon cop als poligions aquests i , a la ultima de totes trobem, oh maravella, el que estàvem buscant.
Heus-lo ací: blanc, baix però no molt, senzill, amb calaixos….

“Cuanto es este?”

doncs aqui teniu el perquè de tot plegat….

“27.000 pesos senyor… tiene un 5% de descuento por pronto pago…”

27.000 pesos son 1.600 Euros! 1.600!!!  això son 280.000 peles!!!! Per una puta taula!!!

Quan un entra a una botiga pija de mobles pijos a qualsevol ciutat pija del mon, Londres, Paris, Nova York… hom ha d’esperar preus estúpidament cars. Es lo que hi ha….  I més si es a un barri car….  Però desprès de 2 setmanes de buscar i patejar-se botigues, trobar-me en un polígon al cul del DF, Mexico,  i que per dues fustes i un calaix em demanessin 1.600 euros crec que va trencar alguna vena dins el meu cervell….

Un mes al DF. Ja fem coses estranyes….

Ja portem pràcticament un mes al DF i  ja tenim claus del pis.

Ens ha costat bastant decidir-nos….  ja se sap, si el pis es molt gran, esta massa lluny, i si està on tu vols es massa petit… i al final ens hem decidit per aquesta darrera opció; ens hem pillat un apartament al rovell de l’ou de Condesa, el barri bohemi….. Sense habitació de convidats, i encara no sabem on fotrem les maletes…. però despres de 17 apartaments vistos, hem tirat una mica pel dret, perque sense pis no tenim trasllat i no podem fer portar les coses de BCN i tot s’allargaria ad nauseam….

Aixi que hem pillat un pis de modernillos sl barri dels modernillus del DF

A vere  si ens tornarem Hipsters, ara…

en fi que despré del pis ve l’etapa de buscar i triar mobles…. i que te’ls portin….
i aquí ja ens hem trobat amb la realitat de México …..  ens van dir que ens trucarien a les 11 del matí per portar-nos el sofa-llit, imprescindible per deixar el hotel, a les 12, i que ens estiguéssim al pis i que no patíssim que ens el portarien…

Be, en resum… el sofà va arribar a les 20 hores…. amb 8 hores de retard, i després d’unes quantes experiències dignes d’una peli de Tarantino… Eh! però jo tranquil, eh?
Quan vaig trucar a la botiga dient que era la 1 i que no en sabiem res, no em vaig emprenyar…. ni quan a les 16 vaig trucar de 9 i van dir que ho portarien a les 19, ni quan a les 19.30 no havia aparegut ningu amb el punyetero sofà…..

Jo, fidel al meu CARMA…. SERGI NO TE ENCABRONES!

Be, avui ens porten la taula i les cadires. A les 11 diuen.  Apostes???

Per cert, tres detalls que ens estem adaptant  a la vida local:

1.- Desprès d’un mes de manejar soleta, la Rousi ja es una fera conduïnt! I clar qun pujo al cotxe amb ella, em quedo acollonit de la destressa que mostra en aquesta jungla de cotxes! Ja es permet fins i tot, pitar altres cotxes i dirlos “pardillos!” Flipant! 🙂

2.- Tot sovint als mexicans els preguntes coses que, o les dius malament, o amb les paraules incorrectes, o simplement en català! I no els agrada portar la contraria, aixi que tot sovint et diuen que sí, encara que sàpigues perfectament que no t’han entès o simplement que no volen discutir….
L’altre dia, entrant al Parking de l’hotel, el segurata de la porta, desprès de xequejar la matricula, li diu a la Rousi… “Es la Srta Alexandra, verdad?” i la R , sense immutar-se diu “Sí”… i tirapadentro…..
Lo mimmo lo mimmo….

3.- L’altre dia, venint de comprar i entaforant les coses dintre el cotxe, veient el maleter supergran del VW getta, li deixo anar… “Aquest maleter es tan gran, que hi cabria no un, sino dos segrestats…!!”
!

Ps: Demà deixem finalment l’hotel. Ens hi hem estat un mes i un dia.