Girasols enlloc de caixes…

Doncs sembla que ens hem desfet finalment de les 105 caixes que van arribar de BCN.. i si ja tens flors a casa, vol dir que ja estas mes o menys assentat…

Encara queden vaires caixes per col.locar a lloc (sobretot de coses de l’estudi) però el que si sorpren es la quantitat de coses inútils que hom pot arribar a acumular al llarc del temps….

… i obrir una caixa i pensar… ho llenço o no ho llenço…. i fer una tercera pila de “possibles”… que al cap d’un parell de dies de pols i mal d’esquena acaba directament a la caixa dels “llença-ho!!!”

Encara hem de comprar algun moble i encara ens ha d’arribar alguna cosa que hem comprat aquest cap de setmana i que ens van dir que arribarien “seguro” avui.. o el més aviat possible….   obviament, ja curats d’espants i encabroneria , és un “ja s’ho faran… quan arribin ja trucaran…”

I amb tantes caixes, hi ha daminificats, esl clar, el meu ampli ha arribat amb varios forats i bastant cascat… hem de fer la paperassa de l’assegurança… més paperassa… sembla Burocracilàndia….

en fi.. com la pols, ens anem assentant poc a poc….

Tercera Etapa, ja tenim les coses de Barcelona

Despres d’una setmaneta per Catalunya per allò de la Diada, i una setmaneta de vacances per Menorca, tornem al DF amb la noticia que les nostres coses de BCN ja han arribat i que ens esperen per portar-nos-les al pis …

Despres de gairebè tres mesos.…. En fi….

 No cal dir que encara que tard, rebre les teves coses es tot un esdeveniment…. en forma de caixes i mes caixes… i despres algunes caixes mes….. amb tot de coses que ni recordaves que tenies…..

Un altre de les fantàstiques matemàtiques que hom aprèn viatjant es que no per tenir un pis mes gran, t’hi caben totes les coses, ans al contrari….. Hi ha tot un grapat de coses que aniran directament a caixes per donar…. ja sigui perque et van fer cosa de llençar a BCN, o ja sigui perque, simplement no hi ha lloc físicament al pis nou…  aixi que hom aprofita per fer la neteja que haguessim hagut de fer a BCN pero que no vam poder fer per falta de temps….

Imagino que igual que un apren a moure’s amb desinvoltura als aeroports, hom tambè apren  a viure amb el que necessita i no acumular coses que van trobant misteriosament el seu lloc en un pis i que mai no trobes el moment de llençar….

Però també es la oportunitat de muntar un nou lloc per viure, llevat dels hotels, i de convidats, i retrobar-te amb el teu llit i el teu sofà i recordar perque collons l’has fet portar de tan lluny…. i de començar a viure la primera part de la tercera etapa…. despres de viure en un hotel i despres de viure en un pis buit, ara toca viure en un pis ple de caixes.

Ara és hora d’esperar que que el fuster ens faci la estanteria d’una punyetera vegada (avui havia de venir pero ni s’ha presentat ni ha trucat ni res de res…però no m’encabrono….) pero poder buida caixes de llibres i més llibres que ens hem endut…  i poder sentir-nos una miqueta a casa…. que es el objectiu principal… i que encara no hem assolit…

Ps:  Encara plou al DF. Ha plogut gairebe CADA DIA durant 3 mesos. I sort que ens hem lliurat de la coincidència d’un Huracà a l’Atlantic amb una tempesta tropical al Pacífic…. feia 69 anys que no plovia tant a Mexico. Just quan arribem nosaltres. Con dos cojones….