Si… quan un viu a l’estranger adquireix inevitablement, per costum o per osmosi, una serie de reflexes o costums locals que a casa resulten còmiques per inversemblants.
Per exemple, a Dublín, un aprèn que la pluja no es un impediment per fer coses a l’exterior. Si heu planificat un partit de hurling i comença a ploure, els catalans acabats d’arribar es preguntaven si es cancel.lava o no. Els que ja portàvem més temps sabiem que el tema tirava endevant, perque, o be deixava de ploure aviat, o si no, anàves al Pub i et deixàves de punyetes… al capdevall sabiem que acabariem al Pub, no?
A MX, desprès d’unes quantes experiències estem adquirint una Sensibilitat Sísmica.
La sensibilitat sísmica és una mena de sentit aràcnid, que t’avisa, a priori, que “esta temblando”…. quan encara la resta de la gent no ho ha notat.
Hi ha qui en té i hi ha qui no. Na R, per exemple, no s’entera. Ni del gran, doncs estava conduint, i els bots i salts que vas fent quan conduiexies, degut a l’estat del ferm del DF son tals que un terratremol per sota de 7 ni es nota.
Tambe va per barris aquest tema. Segons sembla, degut al seu subsòl, el nostre barri es un dels que mes es veuen afectats pels “temblores”, i el tema es nota més.
Despres de 3 terratrèmols viscuts en poc més d’un mes, un ja comença a veure per on va el tema. El problema no son els grans, aquests es noten sí o sí…. el problema son els petits previs, o simplement els que estan per sota de magnitut 5, perque aquests es belluguen poc, però si tens sensibilitat sísmica, es noten.
De cop, sense raó aparent, l’oide intern t’avisa d’una disfunció. Alguna cosa no va be. “m’he marejat??” o “La cadira s’ha bellugat?” Quan ja n’has passat algun ja busques referencies per confirmar. En el meu cas, les cortines de casa tenen uns cordons per pujar-les. És el primer que miro quan m’avisa el sentit sismic. SI belluguen, cagada pastoreta!
El problema es a la inversa, ara, cada cop que et falla el peu, o sents un petit mareig, ja estas mirant si la resta del pis es belluga…. Fins a emparanoiar-te.
És així… no ho pots evitar. Almenys en aquesta primera etapa, almenys un cop al dia em miro les cortines a veure si m’estic emparanoiant, o realment “tembló”.
I es clar, despres tens webs i apps per mòbil per certificar-ho. La que t’avisa dels temblores al continent i llur magnitut. Imprescindible
Els catalans del DF estem en contacte i el primer que fem es compartir experiències.
“5 graus, una broma”, “Sacsejadeta”, “Ni m’he enterat!!”
Això del sentit sismic es te o no es te…. 😉
Ps: Potser en una etapa mes endevant ho deixarè de paranoiar, però ho dubto. Els MXs estan molt sensibilitzats des del gran terratrèmol del 85 i son els primers a sortir camesajudeume quan hi ha un sismo. No els culpo. Crec que un es fa el valent o fa conyes amb el tema, en funció de la magnitut dels sismos que ha viscut.
Imagino que es es una barreja de imprevisibilitat i de humilitat.
Si no has patit cap ensurt és molt fàcil fer conya. Però quan algu n’ha patit un de gran la sensibilitat emocional es molt gran. Aqui no fan conyes amb el tema.