Monthly Archives: Octubre de 2014

Mexico i la violència i els mexicans vs la violència.

Quan hom a Catalunya sap que vius a MX, la pregunta és inevitable: “Però és molt perillós, no?”

Els tópics són difícils de treure del cap, i honestament no puc culpar-los, les imatges i noticies que arriben a Catalunya sobre les coses que passen a Mexico, posen els pèls de punta. A mi el primer. De fet, la primera cosa que vam fer quan nes van proposar venir a Mexico va ser consultar amb gent mexicana sobre aquest tema.

“El DF es seguro” ens va dir la Lorena. A dia d’avui aquesta frase es absolutament certa. Cap dels Catalans que coniexem per aqui al DF ha tingut cap incident més seriós que haver de pagar una mordida a un policia per evitar una multa.

Però Mexico és un pais on pasen coses. I greus. MOLT greus.
EL darrer, i que a mi em te realment en estat de xoc ha estat el cas d’uns estudians de Iguala, Guerrero,  que anant a protestar despres de ser ametrallats per la policia, van ser detinguts. I despres entregats als narcos (!!!) que els han fet desaparèixer.
A dia d’avui 43 nois han desaparegut. Un d’ells , com a senyal, li van arrencar la cara i els ulls i el van deixar com a advertència. La connivència de la policia amb els narcos es innegable, injustificable, i inacceptable. En un episodi mes d’aquest esdeveniment macabre, alguns dels policies han confessat en quines fosses els havien enterrat, i en identificar els cadàvers en 5 fosses ha resultat que no eren els joves…  si no altres victimes del narco. Es esfereídor.

A mi el tema em te en estat de xoc. No puc entendre com un pais on la gent es extremadament amable, pot tenir aquesta vessant absolutament salvatge i inhumà. Simplement no ho puc entendre.

I lògicament he preguntat als mexicans i el que m’ha sobtat es que , malgrat sembla que alguna cosa ha canviat i s’ha despertat una reacció en la gent, la Unió Europea ha anunciat represàlies amb MX, la reacció mes generalitzada que he tingut es encongir-se d’espatlles i dir “Així son les coses aqui…”

No cal dir que em te realment esperverat. No ho puc entendre. No m’entra al cap que una cosa tant i tant greu no desperti una furibunda reacció i es col.lapsi el pais.
Ahir en tornava a parlar i crec que despres de unes copes de vi, la paraula clau es IMPUNITAT.

Aqui a MX la IMPUNITAT és absoluta, no hi ha detinguts , ni per corrupció, ni per assassinats ni per res. Ja pot passar el que sigui, no passa res. El mateix alcalde de Iguala va ser acusat d’assassinar , amb les seves mans, tres persones. I allà seguia. La seva dona, acusada de formar part dels Narcos. I allà seguia.

I aqui potser hi ha el Quid de la questió , del perque d’aquesta aparent indiferència dels Mexicans.
Penseu ens els casos de corrupció a España. N’hi ha a cabassos. Un darrera l’altre. Si no vaig errat un terç dels parlamentaris valencians estan imputats. Els sobres del tresorer? Les targetes opaques? EL cas Pujol? L’ús del estat del cas Pujol per perjudicar l’independentisme? El finançament de la visita del Papa? Els bancs rescatats amb diners publics? i tantes i tantes altres…..

I que passa? RES. No passa res. 
Hi ha tants i tants casos que al final desperten indiferència. Perque , no passa res. Potser un pringadet anirà a la presó. Els jutges que alcen la veu, son expulsats de la carrera.  Pero NO PASSA RES. I la gent ja amb prou feines surt al carrer.

Doncs pujeu un punt mes i traslladeu-ho al tema de la violència narco a Mexico.
S’indignen, pero saben que NO PASARÀ RES… ningú no pagarà, impunitat total.

No ho entenc. Però és com és. Un dels privilegis de viure en diferents societats es la perspectiva que et dona viure coses com aquesta.

Anuncis