Monthly Archives: Març de 2015

Quina és la diferència horària de Catalunya i Mexico? Depèn de la setmana…..

Un clàssic de viure a l’estranger son les incompatibilitats horàries amb Catalunya. Hom quan ha de fer conferencies amb Catalunya, ha de tenir en compte la diferència horaria …  especialment ara que un es palplanta davant del Skype i pot parlar amb la familia i amics des del menjador de casa….
I es clar, quan es fa a tres bandes la cosa es complica. SI un des del DF ha de conferenciar amb algu de Tokyo per exemple , ha de tenir en compte queel mati del DF es el vespre al Japó, i per poc que vadis, estas parlant amb algu que esta vivint a l’endemà… si si, al futur!

fusosAixò se soluciona fent un cop d’ull a les taules de fusos horaris, que inevitablement un memoritza respecte a Catalunya ja la primera setmana de viure a fora; Catalunya esta al GMT +1 i el DF esta al -6: Per tant 7 hores de diferència. Fàcil oi?

Deixem de banda que Catalunya hauria d’estar a GMT 0 i no pas a GMT+1,  pero comparteix fus amb España i españa comparteix el fus amb Alemanya perque Franco volia tenir la hora del Fürer (això és veridic).
Deixem de banda que hi ha fusos horaris “peculiars” de fraccions d’hores (veure el mapa, generalment a asia)  el tema és fàcil. 7 hores de diferència.

I que passa durant en canvi a l’horari d’estiu, us preguntareu?

Doncs aqui comença lo divertit.
Hi ha paisos que NO fan horari d’estiu, es a dir que no adelanten/endarrereixen el sue horari dos cops a l’any. Perque? Doncs bàsicament perque pensen que es una collonada. I no es penseu que son pas pocs… aqui els teniu en GRIS
Horario de verano en el mundo   Wikipedia  la enciclopedia libre
Nomes els blaus i taronges canvien l’horari al cap de l’any.

Així doncs si Mexico i Catalunya fan l’horari d’estiu doncs cap problema, no?
Doncs no 😉 Resulta que si que fan tots dos canvi d’horari, però resulta que ho fan en DIES DIFERENTS.
A Europa es canvia l’horar el DARRER DIUMENGE DE MARÇ i a Mexico el PRIMER DIUMENGE D’ABRIL

AIxò vol dir que durant una setmana a l’any, la diferència horària de BCN amb el DF és de 8 hores enlloc de 7

Curiós oi? Doncs aqui no acaba pas tot.
Estem parlant del horari del DF, la capital. Però sembla que Mexico es va adaptar el 1996 a l’horari d’estiu per que ho feia Estats Units i mantenir-se sincronitzars per tot el merder que implica anar amb diferència horaria. Però resulta que l’estat de Sonora , fronterer amb Arizona ho va deixar de fer el 1998 perque , precisament Arizona tampoc ho feia. I Tambe s’hi va afegir Baja California. Sembla que enguany Quintana Roo, un altre estat  al sud tampoc canviarà l’horari d’estiu

Aixi doncs Mexico 3 te diferents franges horàries… això es molt comu en paisos grans … pero que a voltes nomes son dos.

A veure si m’aclaro: ”

En México, cada año el horario de verano inicia el primer domingo de abril (adelantando una hora a los relojes de las 02:00 am a las 03:00 am) y termina el último domingo de octubre (atrasando una hora los relojes de las 02:00 am a la 01:00 am). Solamente en el año 2001, se inició el primer domingo de mayo y terminó el último domingo de Septiembre.40

[…] Sin embargo, de acuerdo al decreto del H. Congreso de la Unión (que fue publicado en el Diario Oficial de la Federación el 6 de enero del 2010 por el Poder Ejecutivo), la regla de aplicación del horario de verano para la franja fronteriza del norte del país se modifica según el siguiente texto:

“En los municipios fronterizos de Tecate y Mexicali en Baja California; Ciudad Juárez y Ojinaga en Chihuahua; Acuña y Piedras Negras en Coahuila; Anáhuac en Nuevo León; y Nuevo Laredo, Reynosa yMatamoros en Tamaulipas, la aplicación de este horario estacional surtirá efecto desde las dos horas del segundo domingo de marzo, y concluirá a las dos horas del primer domingo de noviembre (adoptando el horario de verano estadounidense).”

Para estos municipios fronterizos, el horario de verano va estar vigente desde el domingo 10 de marzo del 2013 hasta el domingo 3 de noviembre del 2013.41

Desde el año 2015, el estado de Quintana Roo cambió su huso horario a UTC-5 y ya no aplica el horario de verano.”

I encara més… hi ha un poble a Michoacan que es diu Nueva Jerusalen, que simplment REFUSA fer el canvi horari d’estiu per raons religioses. SI, només un poble.
Tambés s’ha de dir que és un poble peculiar, doncs va ser fundat com una comunitat integrista catòlica i segons aixo:

Lo más característico en el pueblo, sería la forma en que sería su religión, de hecho, consistía en un reglamento basado en la iglesia de la comunidad en muchas prohibiciones como leer diarios, tener computadora, ver televisión, escuchar radio o música, organizar bailes estridentes, fumar y beber alcohol al igual que practicar cualquier deporte que utilice una pelota redonda porque, para ellos, su forma asemeja a la del planeta y jugar con ella sería como patear o golpear a la Tierra, tal es el caso del fútbol, baloncesto, voleibol, etc. La excepción es el fútbol americano, conocido aquí como “La Chancla”, porque el balón no es circular, sino de la forma de una elipsoide.

En fi….. 😉

Desmuntant alguns tòpics lingüístics i geogràfics sobre MX…

logotipo_estados_unidos_mexicanos_by_gianferdinand-d5llfrbAvui va de tòpics mexicans, que n’hi ha molts i molt florits. Preneu nota, més que res per que pogueu saber quatre coses i mantenir conversa sobre Mexico per sorprendre a familia i amics… i sobretot no chingar als mexicans…

El primer es geogràfic, el nom del pais, es México i es pronuncia MéJico, com a “viva México cabrones!”, això és aixi. Pero MAI s’escriu amb J. Ho he fet nomes per raons fonétiques. De fet la J es destruirà així que acabeu de llegir auqest post.
El perqué doncs ningu m’ho ha sabut explicar del tot, però hi ha raons eh? La “X” central es pronuncia “J” pero no sempre, “Xochimilco” es pronuncia “Sochimilco” i ja posats, “Oaxaca” es pronuncia “GUAJACA” (si, és aixi, amb “GU”) però els antics pobladors, els Mexicas, es pronuncia  amb X “Mecsicas”, ja us dic que no conec la norma i no és senzilla. Però en cas de dubte, demanau-vos un altre mezcal.

Un altre es la del nom del pais. El nom oficial es “Estados Unidos Mexicanos“. Això també és aixi. I Això és clar perque Mexic és una república Federal formada per estats. FIns aqui tot bé. El nom oficial de la capital del pais és “Ciudad de Mexico” (CDMX) tot i que tothom li diu DF (Distrito Federal) Això és perque hi ha un Estat que ocupa prácticament tota la ciutat. De fet si no vaig errat, la ciutat és tan gran que s’en va a l’altre estat del costat, que, per acabar-ho d’arreglar SI es diu “Estado de Mexico”, pero NO conté la capital. De fet els Chilangos, els habitants del DF, quan diuen que han anat al quinto conyo solen dir que han anat al Estado de Mexico. Això si, els habitants de l’Estat de Mexico es diuen Mexiquenses, no confondre amb els que viuen a Mexico que son Mexicanos. Si, pronunciat amb J tots dos, Mejiquenses i Mejicanos.
Si us feu un embolic, la solució és fàcil. Un altre mezcal.

Per cert, no li digueu pas mai a un mexicà que és Sudamericà.… perque us mentará la madre i amb raó. De fet, tampoc , com deveu estar pensant, son “centreamericans”…. només cal mirar un mapa per veure que son “Nordamericans”. Per més estrany que us sembli, això és així també, no ho dic pas jo, sino la geografia. I ben cofois que n’están.  Encara que els jocs “olimpics” locals que fan els diguin “centreamericans”, es mes per no discutir i per estalviar-se el nom dels “Jocs centreamericans i una mica nordamericans”.

Un altre cosa que els Chilangos adoptius sofrim en silenci es quan tornem a Catalunya i invariablement algú de familia o amics, ens parla amb un suposat accent mexicà. És automàtic. Ens diuen “como andas manito” i coses aixi.
SI US PLAU, NO HO FEU. Fa tanta ràbia com quan us ensenyen les fotos de les vacances o quan els pares parlen de les caques dels seus fills mentre esteu dinant. Ningú parla a Mexico com el cantinflas i prácticament ningu diu “Manito”. Apunteu-vos-ho.

El llenguatge mexicà és ben florit. L’accent del DF és ben pronunciat, i no se sembla en RES al que tots hem vist a les pelicules. Sembla més a un accent pijo de madrid que un altre cosa. El que si diuen es “Órale” “Ijole” i mil coses més que no recordo. I especial menció per la paraula “Pedo”. Es pot fer servir practicament en qualsevol conversa de mil maneres i formes i significats.  “No hay pedo, estoy en una peda… bien pedo” és una frase perfectament lógica a Mexico.
Tambe passa amb la paraula “Pinche”. Google it i ho veureu. I si no, ja sabeu, amb un mezcal es veu tot mes clar.

Els catalans que viuen aqui i parlen castellà amb accent mexicà tenen dues normes que sorprenen als que no ho fem.
Una és canviar invariablament les “C” i “Z” per “S”, es a dir Sesear. “Que me esta disiendo lisensiado” es diu. Si, sense cap vergonya. Això tambe provoca que quan els mexicans escriuen les coses en retols per vendre, tambe molts cops ho escriuen amb S enlloc de C. Això en trobareu a patades.
La segona és, i quan algu us ho faci ja podeu estar segurs que es un català mexicanitzat del tot o un mexicà amb confiança, és afegir la paraula “PUTA” al final de la frase. O enmig. Depèn. Pero es una mica com un “TIO” en español d’españa. “Yo se lo dije, puta, pero no me entendió“. Sona estrany al principi. Pero ja sabeu, amb un mezcal tot passa millor

També és absolutament cert que son impuntuals. Només cal que consulteu alguns dels posts antics. En mexicà hi ha el “ahora”, el “ahoritita” i el “ahoritita mismo”. Encara que no ho sembli, el millor és el ultim. Nomes hauràs d’esperar entre 10 i 15 minuts….

baixaPer cert, tampoc utilitzen barrets mexicans. Hi ha mes barrets mexicans a les Rambles de Barcelona que a Mexic. Jo només n’he vist a l’aeroport del DF, enlloc mes. Amb això esta tot dit. Si que fan servir barrets, pero son més barrets de Cowboy que no pas barrets tipics mexicans. Podeu buscar a Google per exemple el alcalde de Nayarit, que sempre amb barret blanc diu en un meeting polític que “robé, si, robé del dinero público, pero robé poquito”. Una joia.

Aquest SI que no és un tópic, un polític corrupte. Però això donaria per un altre post. I una ampolla sencera de mezcal.