Monthly Archives: febrer de 2016

Canvi de pis …i ja en van 3…

Doncs hem tornat a canviar de pis… ja en seràn 3 pisos en 2 anys i mig. La raó? No crec que sigui cap sorpresa, despres del darrer post “Soroll“, dir que hem canviat perque no podiem més amb el soroll, no?

Després de 6 o 7 setmanes de festes constants al roof garden, divendres i dissabtes (i alguns diumenges) i lligar-ho amb les obres a les 3 del matí, els que feian gimnàs al parc del davant a les 5AM, i el tràfic constant, vam arribar a la conclusió que , per més maco que fos el “depa”, era intolerable.  Potser la gota que va fer vessar el got va ser revisant el “manual de convivència” del depa per tal de queixar-nos a administració per les festes fins la matinada vam verificar que, oh sorpresa, les festes estavan permeses FINS LES 3 DEL MATí!

Com pot autoritzar-se festes fins les 3AM en una zona residencial? doncs suposo que amb la mateixa pachorra amb que s’autoritzen obres amb martell pneumàtic a les 2:30 AM…. Això sí…. el manual de convivència també especifica un límit de volum de 35 decibels que tothom es passava pel forro del collons simplement portant el seu propi equip de música (previa mordidita imagino), i l’únic cop que nosaltres vam organitzar un sarau, sospitosament ens van fotre fora a les 12 i no pas a les 3… perque? doncs per cobrar la mordidita, es clar…. #thisismexico

En fi, que farts del soroll, al Desembre vam decidir canviar de pis, també al mateix barri, a la Condesa. Sí.. us pensareu que no és gaire intel.ligent conservar el barri “bohemi” i per extensió sorollós del DF , però la veritat és que és un barri que ens agrada molt així que ràpidament vam trobar-ne un altre, ben aprop del primer que vam tenir, més barat, i SENSE ROOF GARDEN, condició indispensable!
Ens quedem sense gimnàs ni piscina, però molt més tranquils….

… que no vol dir tranquils del tot, es clar.

Tothom que ha viscut al DF sap dels venedors ambulants, que s’anuncien a tot drap, especialment els dels “tamales calientitos” que passen cada vespre, els de “o algo de fierro viejo que vendan” , que passen de tant en tant , els diversos venedors de fruita tambe amb altaveus, o els infernals i desafinats organilleros…. NO US DEIXEU ENGANYAR…. si busquey a Youtube en trobareu varios i potser us fan gracia i tot, pero MAI, repeteixo MAI sonen així, sino que sonen desafinats i dessincronitzats , una autèntica tortura per a l’oide!
Jo sempre dic que el descens a l’infern segur que te aquest so….


De tota manera el pitjor de tots és el venedor de de camotes…. un paio que va amb una mena de parrila mòbil amb rodes alimentada amb un foc i que alimenta un xiulet al vapor… us asseguro que els primers cops no tenia ni idea de que podia ser aquell soroll infernal, i buscava com havia arribat un nazgul en zel al DF….  exagero? mireu

Bé, doncs un d’aquests es posa CADA TARDA a sota de casa a fer sonar aquesta mena de tortura sónica…. sumeu-li una discoteca al carrer del costat que es deixa sentir de matinada cada cap de setmana, als avions que de tan en tant i sense raó aparent passen per damunt de casa cada 3 o 4 minuts durant periodes de una hora, als helicopters que passen a tot hora pel DF perque no ho tenen pas prohibit, i a la festa fins les 4 del matí dels veins del costat la primera setmana….

… doncs aixi i tot, és mes tranquil que el pis anterior.

Però vaig començar a dubtar quan, fa uns caps de setmana al pis del costat va començar a assajar…. UN BATERIA. Sí… l’alegria de qualsevol veinatge… un bateria al pis del costat. Almenys no s’ha tornat a repetir…. per ara.

I el trasllat?
Un altre prova de paciència. Per no avorrir-vos, us dire que ens van deixar moltes coses desmuntades, ens en van trencar unes quantes, van desaparèixer altres, van haver de fer dos viatges per que van cubicar malament, ens van robar el bol de calderilla que hi havia i a sobre ens volien cobrar mes propina perque van haver de fer dos viatges.

I al pis de rebuda sel’s va passar el detall que havien de netejar les obres abans d’entregar-lo i quan vam arribar a portar caixes el pis estava fet una merda i vam haver de trucar corre-cuita algú perque netejes mentre anàvem portant caixes…. sense aconseguir-ho, es clar… el pis va estar fet una merda durant una setmana….

I no us parlo del sistema de llums….

en fi… si alguna cosa s’aprèn de viure mèxic a partir del segon any és a tenir paciència…

 

Anuncis