… And here we go again!! / Ja hi tornem a ser!! / Órale!! (això serveix per gairebé tot ;)

be, doncs ja és oficial….. desprès de gairebé 3 anys, deixem México el mes que ve.

No del tot imprevist ni tampoc planificat, doncs veniem per 3 anys i al final les circumstàncies així ho han volgut…    vam arribar al DF el 5 de Juliol del 2013 i marxarem a finals de Maig del 2016…..  i aquest cop marxem cap a Dallas, Texas, USA!

 

 

Despres de Irlanda i México, ens toca viure l’aventura als USA, i no podem dir que no en tinguem ganes….  Sí, es clar deixem a México amics, records i part de la nostra vida que a partir d’ara incorporarà un nou prisma, una nova manera d’entrendre la vida  i que despres de tres anys , vulguis o no vulguis, se’t queda sota la pell…. per lo bo i per lo dolent. Però aquesta és la vida que per ara ens agrada… acumular vivències, descobrir coses, posar-nos reptes, canviar de clima i d’idioma , posar a prova els nostres esquemes, fer i desfer amics, reinventar-nos i adaptar-nos a realitats que desconeixiem… i perque , al capdevall, això és el que ens fa estar vius…

I ara? Doncs preparar-se de nou per una nova bojeria de papers, trasllats, lloguers, comiats, de viure en hotels , de traginar maletes, d’enyorar el teu sofà, de viure amb la roba que portes posada…

Ja arribarà el moment de fer conclusions, consolidar records i guardar anecdotes en àmbar. Ara per ara em commou la intensitat de la gent que hem conegut aquí, la vehemència ferotge d’una terra roja i maltractada per homes i elements, d’un país impossible de descriure amb una sola guitarra.

I també amb ganes de veure, com estic fent ara mateix, les entrades al blog que vaig escriure quan vam arribar ara fa tres anys, per comparar-les amb les que escric ara, i preguntar-me que hem après, que hem guanyat i que hem perdut.   Perqué es guanya, però indubtablement tambe perds alguna cosa quan t’acomiades de gent amb la que has conviscut especialment fora del teu entorn.

I tornarem a canviar, i tornarem a perdre i tornarem a guanyar, perque tot i que cada cop l’estranger és menys estranger, resulta una experiència vital.

I la vida és per viure-la.