Monthly Archives: Setembre de 2016

… i doncs? que tal per Dallas???

El primer post quan vam arribar a Méxic, allà pel Juliol del 2013 deia:

Una ciutat nova, un pais nou, un continent nou…  Però amb una sensació de Déjà vu, d’haver passat ja per aquest estat de provisionalitat total, de viure amb les maletes, de desorientació absoluta, de coses estranyes….

Doncs, si fa o no fa…  però amb un continent conegut (tot i que sembli un altre món), un Déja vu de nou i la sensació de provisionalitat ja coneguda….

Certament un s’ha d’adaptar a noves realitats i les encara amb optimisme quan la tasca se li fa agradable…. Tot i així, un no pot evitar comparar amb el darrer cop que va començar de zero, ni amb l’anterior!
Estar-se a un hotel, familiaritzar-se amb la ciutat, fer les primeres trobades amb catalans…. això és familiar.La resta? Doncs completament diferent 😉

Coses estranyes? oi tant!
Inevitablement, el primer que hom pensa quan arriba a Dallas és: On collons s’ha fotut la gent? Els carrers, llevat del centre-centre, estan pràcticament deserts. Ningú no camina pel carrer. Tot son cotxes i carreteres i immensos aparcaments que separen centres comercials… això quan no son barris residencials de cases i mes cases amb jardí i res mes. Em pregunto quan temps trigaran a adonar-se’n si algun dia hi ha un apocalipsi zombi…

sal14231386_10153826914683202_454930244409877758_oLa segona cosa és; Com? Quan has dit que costa aixo????
Imagino que venint de Mexico fa més mal el tema, però , collons… sal a preu de farlopa? Vols dir que 6 $ per 10 grams de sal normaleta no és una anada d’olla? 60 $ el kilo????
Exagero? mira-ho tu mateix….
Doncs podeu fer-vos una idea de com van els preus per aqui…

Ah!, i sí, hom es va trobant amb els tòpics de pelis i sèries… supermercats que son tan grans com terminals d’aeroport (i no exagero)…., haver de rentar la roba en una habitació compartida i posar monedes (quarters!) a la màquina (i tenir-hi un ull perque no te la pispin… que dic jo que no te la pisparan però ja sabeu que aquestes coses ens costen als llatins…) i despres treure-la i posar-la a l’assecadora.., banderes americanes per tot arreu…., gent amb barret de cowboy (no pas pel carrer, encara però si en una festa benèfica que ens van convidar i que vam oblidar donar beneficiència) …, televisió amb chorrocientos canals on gairebé sempre fan publicitat,  trituradors de brosa a la pica de a cuina que em dona un pànic del copón i que cada cop que et despistes i el confons amb l’interruptor de la llum l’engegues i fa soroll d’un monstre gargotant apunt d’ofegar-se en bilis purulenta…. i es clar, mides en iardes, peus i polzades, volum en galons i temperatura en Farenheit…. que poca broma que es el primer que aprens…. amb els aires condicionats a tope, un aprèn ràpidament que 100F son 40º, es a dir que no surtis de casa si no és er anar al cotxe i del cotxe a un centre comercial, i que la temperatura de confort a casa esta als voltants dels 75F….  perque al temperatura inferior se’t congelen els ous….

Ah! un altre diferència importantísima, especialment amb MX; vols una linia de telefon mobil? Fàcil, pagues i surts de la botiga amb numero i connexio a internet.
Vols obrir un compte al banc encara que siguis estranger i no tinguis ni numero de seguretat social? Cap problema, en mitja hora ja estas al carrer amb una targeta de debit provisional i el teu compte obert…. així dona gust!
Ja veurem que tal lo de la tele i Internet a casa… pero em diu el nas….

Això sí…. a diferència de Dublin, aquesta gent quan parla sel’s entèn. I això, despreès d’haver-me passat gairebe un any per entendre l’anglès d’irlanda,  és un super-que, creiu-me.

Proper capítol… ja tenim pis? Burocràcia? la prova de foc!

Canvi de nom del Blog

…per cert, ja que canviem de pais, aprofitem per canviar de nom del blog….

Fins ara es deia “”Patroncita….. no puede negar que la comida es riquísima”, aportació de la Priscila com a resposta a les seves encara més al.lucinants vivències a Mexico, ara en direm “de Celsius a Farenheit“, una manera de deixar constància de maneres de pensar logarítimiques i de com un s’adapta al tarannà local quan hom acabi pensant en Farenheits….

IMPASSE o com anar pel món amb 10 maletes

Umaletes_IMG_4563n cop tancada l’etapa mexicana, tocava l’etapa texana. I per això calia fer una mica de burocràcia.

Be… una mica mes que una mica….. només cal demanar el VISAt per viure i treballar als USA
A Mèxic tambe cal el visat per traballar-hi però un entra com a turista mentre fa les gestions pertinents…i si triga mes de 6 mesos ha de sortir del pais perque el segell del visat de turista estigui vigent. Un pot passar-se anys amb aquesta martingala…. Pero nosaltres vam gestionar-ho tot a traves de l’empresa i vam entra a Mexic com a turistes i al pc temps vam obtenir la forma F3.
Això no treu que cada cop que sortiem del pais, haguessim de passar per migració a l’aeroport i omplir un estupid formulari de lletra minúscula i per duplicat, i haver-lo de guardar fins que tornaves a entrar al pais. I naturalment totes aquestes gestions es feien escribint a mà, per triplicat i tal.
Tota una alegria….

De fet el darrer vol de sortida de Mexic entre altres coses donavem per sentat que no caldria fer aquesta estupida gestió, i en pujar a l’avio ens ho van demanar i vam haver d’anar a correcuita al mostrador a fer la estupida targeteta corrents per no perdre el vol….

En fi…. que ara tocava USA. Afortunadament les gestions tambe les feia l’empresa i calculàvem que almenys, trigarien un mes… aixi que empaqueta les coses de Mexic en una mudança perque es quedin en un magatzem a MX, creuar els dits perque no passi res, mentre anem a Barcelona a gestionar el visat…

EL que mes o menys teniem clar es que tot plegat podia trigar un, dos o fins i tot tres mesos, i , per tant calia anar a Barcelona amb maletes per 3 mesos (sabent que aquests 3 mesos incloien l’Agost on teniem previst el viatge a Creta) i que despres, un cop obtingut el visat, hauriem d’estar-nos a un Hotel a Dallas fins que trobessim pis i un cop trobat pis, esperar que arribessin les coses de  Mexico…. en resum, que haviem de fer maletes per 3 o 4 o 5 messos…. Resultat?
Doncs anar a l’aeroport amb 10 maletes !!!

Barcelona al Juliol? Doncs calor, guiris i mes guiris…. i es clar, família i amics, ja us ho podeu  imaginar. I a l’Agost 8 fantàstics dies a Creta i despres un cap de setmana a London, i un dia a Madrid per fer l’entrevista del visat…. doncs si, cal fer una entrevista personal
a l’ambaixada USA a Madrid… aixi que cal anar a Madrid a fer 3 hores de cua i 2 minuts d’entrevista….

Però en fi, el que compta es que al final tenim Visat sense problemes aixi que ja anem cap allà;tornar a fer les 10 maletes, i deixar-ne una a casa la sogra de tot el que hem comprat a BCN(ja en son 11) i tornar a creuar l’Atlàntic un altre cop.

Ja he perdut el compte dels cops que he creuat l”Altlantic…. dos cops l’any els darrers 3 anys? aixo fa 12 viatges! deu n’hi do!

I al Novembre sant tornem-hi! que he d’anar a Barcelona a recollir el premi Batista i Roca!!!

I despres a cel.lebrar el meu aniversari a…. TULUM!!!! 😉
Son 50 anys! qué voleu???? Paga la pena fer-ne una de ben grosssa pels 50 , no?