Monthly Archives: Desembre de 2016

Tres mesos a Dallas, Trump, 50 anys i algun premi ;)

Doncs com aquell qui no vol la cosa, ja portem 3 mesos a Dallas. Que no és temps per treure’n conclusions, però tampoc ets un acabat d’arribar…. perque han passat coses per aqui… i deu n’hi do!

nbc-fires-donald-trump-after-he-calls-mexicans-rapists-and-drug-runnersLa potser més grossa de totes han estat les eleccions i la victòria de Donald Trump… aqui hem estat seguint el procès, els debats en horari estrella, les enquestes de l’endemà, la llista de mentides de cada candidat…  i contra tot pronòstic, i contra qualsevol sentit comú, ha acabat guanyant Trump, que va dir que no acceptaria el resultat si perdia…. però com que ha guanyat si l’ha acceptat…. en fi.. es mereix tot un post aquest tema, perque la veritat a mi, i al 99% dels catalans de per aqui ens te absolutament horroritzats
Hem mirat d’entrendre, hem mirat d’analitzar els resultats , hem mirat de comparar amb altres desfetes electorals darrerament (Brexit, Rajoy…) i analitzar el vot de càstic.
I ni així.

No entenc de cap manera que aquest personatge hagi pogut guanyar unes eleccions. Per mil raons, etiques, morals, i naturalment polítiques. Ni que la gent pensi que Clinton es molt pitjor….  “És que penseu en clau europea” ens diuen alguns analistes… que vols que et digui… riure’s d’un disminut, dir que les dones les podies “agafar del cony”, i mil burrades més, no és pensar en “clau europea” sino de drets humans…

Tot plegat dona per un post sencer… i fins i tot un blog. La veritat es que no ho he paït encara…. i em vaig passar dos dies sense posar la tele.

Però en fi… al capdevall és el seu pais, i nosaltres acabam d’arribar i si teniem pocs drets, ara en tindrem menys….  Així que només citar un detall que em sembla clau: Trump no ha guanyat en cap , ni una, de les ciutats de més d’un milio d’habitants. I en resultats globals ha tret menys vots que Clinton.

I entre altres coses resulta que aquest novembre he fet 50 anys! I em diuen sovint que no ho semblo pas, així que m’ho creuré.
I ho hem celebrat a Barcelona, recollint un premi 😉 i despres a Tulum fent el gos ;D

Resulta que el IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) ha tingut a be concedir-me enguany el premi Josep Maria Batista i Roca (memorial Enric Garcia Trullols), per la meva tasca amb Catalansalmon. Aquests premis són un guardó d’atorgament anual per reconèixer la tasca que duen a terme els catalans i catalanòfils de fora per mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la cultura catalana a l’exterior.

I ha coincidit que els donaven a Barcelona la setmana despres dels meus 50,així que m’he agafat uns dies per anar a Barcelona i m’ho he pres com un regal 😉

Ens van portar al Parlament , vam xerrar amb la Presidenta Forcadell,dsc08277 despres a Montserrat, i finalment una visita privada al MNAC, per acabar amb un sopar. La veritat es que poc a poc el tema em va anar quallant i a mida que anava coneixent els altres premiats i veia el seu nivell, més m’emocionava que me l’haguessin concedit a mi.

L’endemà vam haver de fer un petit discurs, que em va recordar despres dels anys, que encara m’enutja haver de parlar en public. Aixi que vaig pensar en fer una petita performance al final per agrair la feina dels editors de les webs de Catalansalmon… mireu el video que crec que paga la pena…

Aqui des de la camara de fora, i explicant al public el que anavem a fer…

i aqui el video que finalment vam enviar als editors ;D

Així que tot plegat va anar prou be  😀

I de tornada a Dallas, doncs un parell de dies i cap a Tulum!

La de Tulum també havia de ser grossa, doncs haviem planificat feia mesos que ens hi reuniriem amb alguns catalans del DF per passar el cap de setmana i fer-ne una de grosa…  Al final però, per coses d’aquelles imprevisibles que pasen a la vida, no van poder anar-hi i al final només vam anar-hi la Rosa i jo. La veritat es que em va saber greu, es clar… pero hi ha coses que no estan sota el nostre control.
c15202486_10154050408473202_8220613685071839437_nDe tota manera, Tulum és Tulum, i segeuix sent un paradís, amb o sense col.legues, aixi que vam passar 3 dies fent el gos a la platja i polint-nos els pesitos que no podiem treure del banc… Gens malament tampoc… 😉

El problema va ser que el vol, que a l’anada va ser directe i nomes de dues hores, i que a la tornada, per aprofitar una mica el dia i la previssible ressaca, l’haviem de fer via Miami, al final l’avio va ternir una pana abans d’enlairar-se, vam perdre l’enllaç a Miami, vam haver de fer-hi nit, i ens van donar un vol a l’endemà… via Houston!  Es a dir, que un vol de dues hores a l’anada, va esdevenir un vol de 3 avions i 30 hores a la tornada!!!

Però no tot va ser dolent… a banda que la companyia ens van tractar prou be, ens van pagar l’hotel i tal, la veritat es que tenia pendent la sensacio de si en tornar a Dallas i preguntar-me si el meu cervell deia “hmmmm caseta…”; el que ens passava sempre que tronavem a Dublin i veiem l’anunci de Guinness sota la pluja cami de casa, i molt rarament ens passava al DF….  Aixi que despres de dues setmanes de viatges i especialment el de 30 hores de tornada de Cancun, la veritat es que SI vam tornar a casa i vam dir… “hmmmmm caseta..!” 

El primer pas ja esta fet doncs 😉