Un any a Dallas! y punto!

Avui, 1 de Setembre fa tot just un any que vam arribar a Dallas.

Alguns em pregunten que perquè no actualitzo el blog, que es reien molt de les meves desgràcies a Mexico… que quines m’en passen ara per Dallas….

Bé, es clar que ens han passat coses aquest any als USA, però la diferència fonamental és que aquí LES COSES FUNCIONEN. La qual cosa no hauria de ser una sorpresa, però per comparació, és com la nit al dia.

He fet alguns números;
Nombre de posts al meu primer any al DF: 16
Nombre de posts al primer any als USA: 2

Aquí contractes internet, i en 48 hores ve un paio a la hora acordada i te l’instal-la. I ja esta. End of story.
Que compres electrodomèstics?  doncs venen uns paios A LA HORA ESTABLERTA!!! i te’ls porten i te’ls instal.len. I punto.
Que trenques el sostre del garatge perque no suporta el teu pes mentre fas una inspecció pel roof de la casa i no saps que només has de posar els peus a les vigues? doncs truques a un paio i ve, s’ho mira, té el que necessita al cotxe, t’ho arregla, queda millor que l’original, li pagues i se’n va. I punto pelota.

I no és perque no tingui el seu qué viure a Dallas, TEXAS, eh? que també; us podria parlar de temperatures entre 11ºC a l’hivern i els 43ºC a l’estiu… de sortir de casa a 40º i haver d’agafar una jaqueta perque tenen els aires condicionats a 15º, els molt fillsdelaxingada!, … d’entrar a un restaurant i que et posin aigua amb més gel que el iceberg del Titànic i se’t congelen les dents… de la manca absoluta de muntanyes…. de la impossibilitat d’estar informat del que passa al món i amb prou feines saber que passa al pais, amb els “noticiaris” plens PLENS de publicitat fins al punt de 90% de publi i 10% de noticies (verificat)…. de la incoherència absoluta de NO fer servir el sistema mètric; milles, galons, onzes, peus, polzades, Farenheits….  del respecte reverencial que tenen pels militars fins al punt de donar-los les gràcies per tot i a tot arreu… de l’absurda manera que tenen d’escriure les dates, mes/dia/any …. dels anuncis de medicaments a la tele on la llista d’efectes secundaris es completament esgarrifós…. de la tendència a confondre America amb els Estats Units….de poder comprar vi a les farmàcies…. dels anuncis i anuncis i anuncis i mes anuncis a tot arreu, la tele, el cinema, a la bústia, a la ràdio, al carrer, a les esglèsies… dels conflictes racials i la tendència a resoldre’ls amb pistoles perque tothom te pistola/es …
… i es clar… de Trump.(*)

Tambe hem tingut la oportunitat de viatjar, no ens podem queixar pas; aquest any hem pogut anar al DF, Tulum, Londres, BCN, Dublin, Austin, San Antonio, Houston, Orlando, New Orleans, New York, Seattle i Canadà…. i amb prou feines sense incidents… (fingers crossed!!) i sembla que , per primer cop en 4 anys, enguany NO FAREM CAP MUDANÇA! 😉

Amb tot, si haguessim de resumir l’experiència de viure als USA la paraula que em vé al cap és “comoditat”. Aquí tot esta fet de cara a la comoditat. Cases grans, carreteres grans, ciutats grans, electrodomèstics grans, parkings grans.
Una apologia del confort que crec que els converteix en turistes de grans ressorts i no pas de petites chalapas…  de exportar el seu way of life i buscar-o allà on van i de la obsessió per sentir-se protegits…

En fi… diuen que la falta de noticies també són notícies, aixi que aquí estem, un any desprès de viure als USA i 4 anys despres de viure a Amèrica…  i jo crec que va per llarc, VISA mediante …

(*) Que? esperaves cap comentari al respecte? tu no tens VPN oi? doncs això 😛

Anuncis

Que opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s