6 mesos als Països Baixos


Els plans que vam fer des de Sao Paulo eren mirar de trobar pis a Amsterdam, i teletreballar des d’allà, però la realitat ens va posar a lloc; Amsterdam és una ciutat molt maca, però molt poc pràctica, molt cara, i amb moltes limitacions d’espai. La primera cosa que aprens a Amsterdam es que vulguis o no, faràs cames pujant escales que semblen dissenyades per psicòpates del spinning!

Així que després de veure-hi mitja dotzena de pisos (l’agència va ser un desastre) vam decidir pasar al pla B i anar-nos a viure a Breda, al sud del país i a tocar amb la frontera Belga. Ja sabeu com va això: pel mateix preu d’un apartamentet petit i atrotinat a Amsterdam pots viure en una casa gran i confortable a una hora de la capital. I la veritat és que, després de viure en una megametropoli com SP, pandèmia estant, anar a viure a les afores d’una petita ciutat és un canvi agradable…



Però bàsicament, la realitat que condiciona tot el relacionat amb el dia a dia, no canvia; pandemia, lockdown, curfew, bars tancats, botigues tancades, restriccions… pero posats a passar-se el dia a casa, doncs molt millor si pots estar còmode i no has de pujar 3 pisos d’escales infernals per fer qualsevol compra.

A banda d’això, doncs la veritat és que poc més. Amb les botigues tancades no hem pogut comprar mobles. Ni visitar llocs. Ni sortir del pais. De fet, la setmana passada van reobrir les terrasses i vam poder fer la primera birra en una terrassa… la darrera la vam fer a Sao Paulo!

Perque, es clar… fot un fred que pela a l’hivern i han caigut algunes nevades importants… feia 35 anys que no feia un Abril tan fred, diuen… Això vol dir que encara que vulguis fer una mica el guiri, pels carrers fot tanta rasca i sense poder entrar a enlloc a fer un cafè per entrar en calor, doncs ho fas un cop, però al següent ja penses que millor et quedes a casa que s’hi està millor.

Així doncs imagino que la paraula que definiria aquests 6 mesos a NL és aillament.

Havent canviat de pais i havent hagut de tornar a començar tants cops, l’aillament inicial no es una cosa que ens vingui de nou, però la suma de condicionants + pandemia + hivern han marcat 100% la nostra experiencia amb el país.

Ep! Però és un pais que promet, eh? Estem en un dels països més avançats d’occident i això es nota en mil detalls, puntualitat absoluta, carrils bici per tot arreu, carregadors per a cotxes elèctrics a tots els aparcaments, molins de vent, tot net, endreçat, ben organitzat… i car!

250 euos per això… sense cap mena de vergonya!

A Mèxic vaig fer un post indignat pel que em demanàven per un puto moble de TV… doncs aqui a NL hauria d’haver postejat per el preu absolutament absurd de les bicicletes.… que dius que sent un país on tot deu va en bici haurien de estar tirades de preu oi? doncs no! EL preu més barat per una bici que havia trobat va ser de 700€ en amunt!!! i per una bici de segona ma que es queia a troços, rovellada i sense frens*, el paio de la botiga em demanava 250€ !!
I d’aqui en amunt! Bicicletes de 800, 900 i 1000 euros son preus comuns.

(*sense frens, direu? doncs sí… aqui hi ha moltes que frenen a contrapedal; es a dir, pedalant cap enrrera…)

Les bones notícies són que sembla que el tema de la pandemia comença a recular; sembla que aquest mes em podrien vacunar a mi i al següent a la Rosa (cosa que es pot consultar còmodament en una web). Hem pogut fer una birra en una terrassa, fotent-nos de fred, i hem pogut anar al IKEA; és a dir les coses que hom fa el primer mes quan fa una mudança. Portem 6 mesos de retard, ben be, 6 mesos perduts, però això també forma part de la experiència, no?


Que opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s