All posts by sergimarzabal

Adeu Netherland! Adeu Europa! Hola Austràlia!!!

Doncs ja hi tornem a ser…. i en van 6!
DUBLIN->CDMX->DALLAS->SAO PAULO->BREDA->….MELBOURNE!!!!

Després de poc més de dos anys a Netherlands, ja tornem a estar envoltats de caixes, cancel·lant contractes, calculant paquets i caixes… i tornem a marxar!
I aquest cop és ben ben lluny!

Melbourne, AUSTRÀLIA! ;D

Nota: L’altre dia recordava que quan feia poc que festejavem amb la jefa, vam planificar casar-nos per poder ajuntar-ho amb les vacances i aixi poder tenir un mes per poder visitar Austràlia … Algun dia us explicaré com va acabar la història, que te bemolls, pero la qüestió és que Austràlia és un objectiu que fa molts anys que teníem al cap!

Ara quan ha sortit l’oportunitat, doncs ja sabeu que ens costa poc liar-nos la manta al cap, ens hi hem tirat de cap… Austràlia és un dels objectius somiats, i el 100% de la gent que coneixem que hi han viscut coincideixen que és un lloc FANTÀSTIC per viure-hi!

I doncs, que tal Holanda?

Sempre és difícil resumir un país, ni que siguin només 26 mesos… Però crec que ho podria resumir en una frase de l’Anna quan ens va venir a visitar a Breda: “I no us canseu mai de tants paisatges bucòlics????”

>>>ALERTA DE TOPICS – ALERTA DE TOPICS -ALERTA DE TÓPICS!!!!
Holanda és un país preciós… endreçat, net, i amant de l’ordre i la bellesa… No és un país perfecte, es clar; quin ho és? però a mi m’ha encantat viure-hi…. llevat, es clar del caos de l’aeroport de Schiphol, i del transport en tren (segurament el pitjor del país) … que son dos forats negres que m’enduc a la memória, i es clar, el fred del nord d’Europa (bastant amortit em diuen, pel canvi climàtic), però la resta és un país fantàstic.

Em quedo, sens dubte, amb la puntualitat.
Crec que en 2 anys, sols un cop algú ha arribat només 10 minuts tard. La resta, tothom, SEMPRE, ha arribat sempre entre 10 i 5 minuts abans. És flipant. Els que m’heu llegit de Mèxic, ja sabeu com em treu de polleguera això de la manca de puntualitat. Així que només per això, ja em tenen el cor robat.

This image has an empty alt attribute; its file name is img_7590.jpg

La GRAN pega ha estat la pandèmia i el confinament. Val a dir que al final vam trobar una casa collonuda a Princenhage, als afores de Breda, que ha fet el confinament MOLT més fàcil. Però la pandèmia també ha limitat molt les opcions de viatjar i de conèixer més gent, i llevat d’alguns veïns, ha costat molt conèixer gent.

I l’idioma, es clar.

Sap greu, però no hem après d’holandès mes que un grapat de paraules… Tot i la nostra predisposició inicial, l’holandès és un idioma molt aliè, i rau en un entorn on gairebé tothom parla en anglès, afegit a què sabíem que no hi viuríem més de 3 anys, ha fet que no ens hi fiquéssim… Molt difícil, i un ja no està per encabir més idiomes al cap, sap greu. El paral·lelisme amb el català per als guiris que van a viure a Barcelona és clar…  però xiquets, és lu ka ia.

menjar?
Des de Catalansalmon gestionem uns 250 grups de whatsapp, geogràfics i temàtics, i cadascun te el seu propi cicle d’interes i la seva corba d’activitat; però l’unic que manté un moviment diari i constant, és el de Gastronomia! Els catalans som com hobbits i és ben sabut a tots els casals catalans del món, que l’activitat comunitaria que més interès genera entre els catalans d’arreu del mon, sempre son les calçotades/castanyades/ i similars. Els catalans ens delim pel menjar; i hi tenim tan interès com desinterès mostren els neerlandesos… per a ells el menjar és una activitat fisiològica mes, no pas una part de la cultura, i per això resulta frustrant per als catalans veure la poca intensitat amb el que viuen la gastronomia. Llevat del formatge, es clar! o si consideres “menjar” a la cervesa….

un país de postal
Els poblets de la costa amb els seus nuclis medievals i els seus canals… els jardins de tulipes a la primavera… els boscos domesticats però igualment bonics… i els carrils bici per tot arreu; per TOT arreu, no és pas cap exageració. Vagis on vagis amb cotxe, és impossible no trobar almenys un i molt sovint dos carrils de bici, que naturalment tothom respecta. Els canals, els pòlders, les barreres de la costa, les platges on la gent està d’esquena al mar, el fred intens però l’aïllament sever de les cases…

I que consti que sembla que el país no és pas aliè a la pujada de l’ultradreta de tot Europa, ni s’escapa dels problemes creixents que genera el narcotràfic a llocs com Rotterdam o Amsterdam.

Amsterdam!
Em costa definir la meva relació amb Amsterdam! Hi vam viure dos mesos, en plena pandèmia i tot just arribar al país, que és quan tot és més difícil. És una ciutat preciosa i caòtica, i on circular com a vianant és una loteria d’entrebancs i d’assassins sobre diferents tipus de rodes, bicis, trams, cotxes, motos, patinets, terrasses, turistes… tots competint salvatgement per l’espai públic. Una ciutat envaïda literalment pel turisme i que es resisteix a deixar de ser ella i esdevenir Barcelona o Venècia, amb resultats discutibles. Em consta que Amsterdam està prenent mesures contra la gentrificació i la turistificació que ha fet desaparèixer la identitat de llocs com la Barceloneta; adoptant mesures anti-guiri i anti turisme de drogues i borratxera, i ho està fent amb més iniciativa que no pas Barcelona. Si tindrà o no èxit ja és una cosa que se m’escapa, però sembla que s’estan prenent seriosament no esdevenir la capital d’Europa dels comiats de solter. Bé per ells!

Brabant
I no serà perquè no els agradi la gresca! El Carnaval al sud del país és un esdeveniment que no hem copsat en la seva magnitud… primer per la pandèmia, es clar, el primer any no es va fer gairebé res, i el segon érem fora, i ho vam pillar ben be pels pèls. Només us puc dir que és tota una moguda i que els del “sud de l’aigua” els que viuen al sud del riu que marca el límit de Brabant, hi viuen amb intensitat especial. De fet, el riu marca, segons ells, molt més que la frontera de Brabant; un cop més ens hem trobat amb el tòpic que “la gent del sud és més oberta”, deu ser cosa del clima, perquè això es repeteix allà on vas 😉

Visites i aeroports
I es clar, un altre dels avantatges de viure a Europa es que ens estem a dues hores de vol de BCN … pero oju que era el primer cop que viviem en una ciutat sense aeroport,aixo vol dir que haviem d’agafar taxi + tren + avio….. i aixo convertia les 2 hores de vol en 8 hores de viatge porta a porta…això de viure en ciutat sense aeroport es una cosa que no volem repetir…

I tambe evitar Schiphol, l’aeroport d’Amsterdam, com la peste. Els dos darrers cops vam haver de fer 4 i 3.5 hores de cua per passar seguretat.!!!!! Problemes derivats de la falta de personal, diuen; però em resulta impossible acceptar que una infraestructura tan important estigui tant de temps funcionant tan malament. I a un pais com Holanda. Simplement ha d’haver algu que se’n beneficia. El meu punt negatiu a NL és, sens cap dubte, per a Schiphol.
I els trens. Bruts. Imprevisibles. Poc fiables. Il.logics. És l’altre cosa que NO trobare a faltar.

Però el capdavall són 2 hores de vol, i no només hem pogut visitar Catalunya amb molta més freqüència ( per alegria del meu dentista) , sinó que hem tingut visites amb certa regularitat, cosa que a Mèxic, Dallas o Sao Paulo no va passar més que en un parell d’ocasions.

I també he pogut anar al funeral del meu pare que va morir el 2022.
És rellevant ja no només per impacte personal, sinó també perquè vivint fora és una de les coses que et lliga més a casa; tenir l’oportunitat de acomiadar-te presencialment. A partir d’ara no serà possible. Vulguis o no, és un dels factors que pesen, quan vius a fora.

Us semblarà una tonteria però tenir visites et fa sentir connectat amb la realitat del país i també t’obliga a tenir referències del lloc on vius per poder-ho ensenyar; una mena de resum del millor del país.

I també ens ha permès completar la primera fase del nostre programa de portar els nebots a (London) un cap de setmana; despres de portar la Leia, l’Ot i el Tor a London (els noms no son ficticis), hem pogut portar la Lilu a Paris, i el Roc a Dublin (repeteixo, els noms son reals 😉 i aixi poder acompletar la primera fase. Ara ens queden els de la branca de la Rosa; la Julia, en Gerard, la Elsa i el pequeñajo que ha de neixer la setmana despres de marxar cap a Melbourne, i que encara no han decidit el nom, es veu que la meva insistència en que li posin azofaifo no ha quallat. Com hem d’esperar que facin els 15, jo ja em veig amb 70 anys patejant-me el British Museum un altre cop! 😉

M’he adonat que el nombre d’entrades al blog per cada país és inversament proporcional a lo be que funciona; com menys entrades, menys coses per explicar perquè funciona tot com s’esperava. Ara no els puc comptar perquè m’estic a l’avió sense connexió, però ja us podeu imaginar que dos anys a NL a penes ha donat per mitja dotzena d’entrades. En canvi, a Mèxic, en van ser dotzenes i dotzenes per a tres anys. Suposo que això és més que indicador de com ha estat la nostra experiència per aquí dalt.

I ara, un altre cop al hemisferi sud, invertint estius i hiverns, i mes aillats que mai de familia i amics, perque l’horari es ben be incompatible. I tambe de Catalunya… que potser ja toca, no?. Sera una mica com viure en un altre planeta…. cosa que m’agrada. I tambe de descobrir una realitat ben diferent i d’afegir moltes mes experiencies al sac per quan tornem.

Perque tornarem…. no??


Les costures d’un país

Deia Carl Sagan que si volies veure caure un meteorit d’aquells apocalíptics, era ben fàcil; només havies de seure i esperar. Era qüestió de temps que hi hagués un esdeveniment catastròfic.
Suposo que viure en un país nou té una mica el mateix; per més modèlic i bucòlic i eficient que et semblin els Països Baixos, si portes prou temps és inevitable que acabis veient-li les costures.
I en aquest cas, per més maco, i eficient i puntual que sigui la imatge que tens d’un país, se’n va a fer punyetes quan has de traginar amb el transport públic.

És ben cert que és el primer cop que vivim en una ciutat sense aeroport, cosa que, en teoria , no ha de complicar molt la cosa… oi? Doncs llegiu, i flipeu.

Algun dia dedicaré un post a l’aeroport de Schiphol, a Amsterdam. Fa anys i panys que voltem pel món i hem agafat centenars d’avions en dotzenes i dotzenes d’aeroports, incloent-hi a Mèxic, Tailàndia, Àfrica, per posar un exemple, i de tots ells el pitjor de tots, amb diferència, és Schiphol des de la pandèmia.

El que abans era un aeroport modèlic, amb la pandèmia i la gestió posterior i les retallades en personal de seguretat l’han convertit en un forat d’ineptitud i una puta loteria per perdre avions i maletes.

Els dos darrers cops vaig estar 4 i 3 hores per creuar els controls de seguretat a Schiphol.


Que tots els aeroports enfronten col.lapses puntuals, per vagues, problemes logistics, vagues d’altres aeroports, és ben sabut. Però Schiphol porta funcionant com el cul almenys des de fa … 9 mesos!!!!


Em sembla al·lucinant que en 9 mesos ningu sembli haber trobat una solucio a un col·lapse constant, milers de vols perduts, milers de maletes perdudes, milers de retards… i en una instalacio que és un referent, que afecta a milions de persones, i que perjudica clarament la imatge del pais…. pero ja parlarem un altre dia de Schiphol…. 😦

La qüestió és que he decidit no posar-hi més els peus si puc evitar-ho, aixi que , havent de Volar a Barcelona els darrers cops ja volo des de Brusselles, que esta tambe a una hora de tren des de Breda.

Fàcil oi?
Doncs no. Potser si tenieu com jo aquesta imatge modèlica de l’eficiència nordeuropea a Holanda, us sorprendrà saber que els trens a Holanda també són una loteria de retards, desviaments, cancelacions… I a més bruts, molt bruts.

Un altre exemple? doncs dema he d’anar des de Breda a l’aeroport de Brusselles, i no nomes he d’agafar dos trens (el darrer cop era un sol, be, al final van ser dos per un altre d’aquelles coses que pasen aqui) sino que a les dues apps diuen que hi ha “afectacions”. Cada cap de setmana hi ha “afectacions” als trens DES DE FA DOS ANYS!! trens que no arriben, es cancelen al ultim segon, que s’aturen o que simplement NO PAREN A LES PARADES QUE ANUNCIEN i has de canviar de tren sense previ avís. No em creureu però tinc testimonis.

Be. la qüestio es que la única manera d’arribar al aeroport de Brusselles en transport públic és en tren, i no cal arribar 4 hores abans com a Schiphol, pero si paga la pena planificar el viatge i sortir amb temps. Però resulta que es impossible planificar-ho. SI mires les dues apps dels trens o a GoogleMaps, el tren que arriba a l’aeroport te “retards” o “alteracions” per obres… Quines? Quantes? Quines alternatives? A ningu sembla importar-li una merda informar correctament de quin és el retard i com arribaras. simplement doncs una loteria; a veure que pasa…

I us direu… “doncs ves a l’estació abans per assegurar-te’n! “
Fàcil oi? doncs tampoc.

Per agafar el vol de les 12:30 i arribar a l’aerport a les 10-10:30 se’t recomana agafar el tren de les 7:42…. tren marcat en vermell … aixo vol dir que NO surt? que no funciona? que te retards? Benvinguts a la loteria del transport public! Però això no és pas tot: Com arribes a l’estacio? doncs amb bus, no? be, seria correcte, si no fos perque el primer bus surt a les 7:40. Si, heu llegit be, no hi ha busos abans de les 8, si fa no fa.

Doncs mira, agafes un taxi a l’estacio de tren i alla te le jugues a veure si pilles un tren“…. oi? Doncs tampoc! Resulta que els taxites aqui a Breda els fa mandra treballar els caps de setmana i, segons a quina hora, et diuen que “eso ya y tal” i que estan ocupats…

Es a dir, que per agafar l’avio de les 12:30 el que hauria de ser normal de pujar a un bus (o pillar un taxi) , despres un tren i despres un avió, s’esdevé una triple loteria…

Benvinguts a l’Europa civilitzada….

I qué tal els holandesos?

**ATENCIÓ! ALERTA DE GENERALITZACIONS. Sí, en aquest article GENERALITZEM. Per tal d’oferir una imatge global, generalitzarem. No donem per sentat que TOTS són així o aixà. Estem intentant establir un comportament generic. D’acord? Esteu advertits, després no us queixeu!

Doncs ja anem cap a l’any de viure a NL… en condicions normals ja podriem haver-nos fet una idea del tarannà dels holandesos…. però amb la pandemia que encara cueja, es fa difícil establir vincles amb els locals….

Ik ben er trots op een Nederlander te zijn' - EW

De fet, tot i que ara ja comencen a obrir restaurants i museus, la sensació d’aïllament segueix sent bastant present. Poc a poc, que deia el gall… Però a falta d’experiència, podem tirar de tòpics, si voleu.

Per exemple, els holandesos son alts; molt alts. De fet es el país amb la mitjana d’alçada més alta del món. Si al metro del DF un podia ser el més alt del vagó, aquí no és estrany veure gent vorejant els 2 metros; i el que més crida l’atenció és veure’ls en parelles.

i que tal?
Per ara només coneixem els veïns del barri, i no podrien ser més amables. Pràcticament tots parlen anglès, així que ens podem comunicar. Perquè fer-ho en holandès ja seria un altre tema. Per cert, quan et parlen, òbviament en holandès, i els dius que no parles holandès, automàticament deixen anar un “oh, sorry” i es pasen a l’anglès demanant disculpes. Com si s’haguessin d’excusar per parlar la seva extranya llengua…

Personalment, el que més em flipa és la puntualitat. Absoluta. Si no arribes 5 minuts ABANS de l’hora, ja has fet tard. Cosa que m’encanta.

I tambe he de dir que he tingut algun estira-i-afluixa amb els serveis tècnics de Internet… ho estaveu esperant, oi lladres???

Doncs a diferència d’altres països, resulta que quan he tingut algun conflicte, al final eren ELLS els qui tenien raó, i no pas jo… i m’he hagut de disculpar quan m’he ences: “si us plau faci el favor de no usar les majúscules“, m’han arribat a dir.
I quan no ens hem posat d’acord i he insistit m’han dit: “Vol que vingui dema un tècnic? ” i jo “Sí!”, “pensi que li cobrarem la visita…” i jo “Si!”… “D’acord, demà a les 9 tindrà un tecnic a casa seva… ”

I el tecnic arriba a les 9 menys 5…i ho arregla.

La resta d’info sociològica que tenim , és a través de la trobada de catalans de Brabantia que vam fer fa uns mesos. Aquestes trobades són molt útils per fer-se una idea del tarannà del país perque hi ha varies parelles mixtes i els catalans/es poden explicar-te sense embuts la seva “experiencia comparada” .

Per exemple, ens van dir que els holandesos viuen la “familia” de manera molt diferent a la nostra. S’en desvinculen molt mes aviat i mantenen aquesta vinculació familia a baix nivell.

Per exemple els joves marxen de casa molt més aviat que a CAT; i se’ls encoratja a fer-ho. És molt habitual veure joves, molt joves, treballant de reponedors als supers, o repartint el correu. La idea que es a’independitzin el més aviat possible i facin la seva vida. I també que els pares, i avis recuperin la seva. Ens explicaven que els avis sempre estan disposats a ajudar amb els nets, però fins a una hora, i sense que això afecti la seva vida privada. La familia no és el més important aqui a dalt 😉

Però si que us explicaré una anecdota que trobo molt significativa.

L’altre dia, sortint del super, la porta automàtica del carrer es va bloquejar. La gent de fora es posava sota el sensor infraroig que obria la porta, pero la porta no s’obria. I tampoc si ho intentaves des de dintre. Al cap d’uns segons es van acumular 6 o 7 persones pero la porta no funcionava. Totes elles mirant la porta i esperant que la cosa se soluciones. Però ningú no va fer res “fora del standart” que era , estar-se sota el sensor i esperar que la cosa s’arreglès.

Vaig haver de ser jo qui va acostar-se al caixer a dir-li que la porta no obria…. El caixer es va acostar, va enretirar la catifa, i la porta es va obrir normalment. Sembla que la gent donava per sentat que la cosa havia de funcionar i no contemplaven la possibilitat de sortir-se del guió lògic, i mentre s’ho miraven astorats que la cosa no funcionés.

Suposo que el raonament llatí te els seus contres, però també els seus pros…

6 mesos als Països Baixos


Els plans que vam fer des de Sao Paulo eren mirar de trobar pis a Amsterdam, i teletreballar des d’allà, però la realitat ens va posar a lloc; Amsterdam és una ciutat molt maca, però molt poc pràctica, molt cara, i amb moltes limitacions d’espai. La primera cosa que aprens a Amsterdam es que vulguis o no, faràs cames pujant escales que semblen dissenyades per psicòpates del spinning!

Així que després de veure-hi mitja dotzena de pisos (l’agència va ser un desastre) vam decidir pasar al pla B i anar-nos a viure a Breda, al sud del país i a tocar amb la frontera Belga. Ja sabeu com va això: pel mateix preu d’un apartamentet petit i atrotinat a Amsterdam pots viure en una casa gran i confortable a una hora de la capital. I la veritat és que, després de viure en una megametropoli com SP, pandèmia estant, anar a viure a les afores d’una petita ciutat és un canvi agradable…



Però bàsicament, la realitat que condiciona tot el relacionat amb el dia a dia, no canvia; pandemia, lockdown, curfew, bars tancats, botigues tancades, restriccions… pero posats a passar-se el dia a casa, doncs molt millor si pots estar còmode i no has de pujar 3 pisos d’escales infernals per fer qualsevol compra.

A banda d’això, doncs la veritat és que poc més. Amb les botigues tancades no hem pogut comprar mobles. Ni visitar llocs. Ni sortir del pais. De fet, la setmana passada van reobrir les terrasses i vam poder fer la primera birra en una terrassa… la darrera la vam fer a Sao Paulo!

Perque, es clar… fot un fred que pela a l’hivern i han caigut algunes nevades importants… feia 35 anys que no feia un Abril tan fred, diuen… Això vol dir que encara que vulguis fer una mica el guiri, pels carrers fot tanta rasca i sense poder entrar a enlloc a fer un cafè per entrar en calor, doncs ho fas un cop, però al següent ja penses que millor et quedes a casa que s’hi està millor.

Així doncs imagino que la paraula que definiria aquests 6 mesos a NL és aillament.

Havent canviat de pais i havent hagut de tornar a començar tants cops, l’aillament inicial no es una cosa que ens vingui de nou, però la suma de condicionants + pandemia + hivern han marcat 100% la nostra experiencia amb el país.

Ep! Però és un pais que promet, eh? Estem en un dels països més avançats d’occident i això es nota en mil detalls, puntualitat absoluta, carrils bici per tot arreu, carregadors per a cotxes elèctrics a tots els aparcaments, molins de vent, tot net, endreçat, ben organitzat… i car!

250 euos per això… sense cap mena de vergonya!

A Mèxic vaig fer un post indignat pel que em demanàven per un puto moble de TV… doncs aqui a NL hauria d’haver postejat per el preu absolutament absurd de les bicicletes.… que dius que sent un país on tot deu va en bici haurien de estar tirades de preu oi? doncs no! EL preu més barat per una bici que havia trobat va ser de 700€ en amunt!!! i per una bici de segona ma que es queia a troços, rovellada i sense frens*, el paio de la botiga em demanava 250€ !!
I d’aqui en amunt! Bicicletes de 800, 900 i 1000 euros son preus comuns.

(*sense frens, direu? doncs sí… aqui hi ha moltes que frenen a contrapedal; es a dir, pedalant cap enrrera…)

Les bones notícies són que sembla que el tema de la pandemia comença a recular; sembla que aquest mes em podrien vacunar a mi i al següent a la Rosa (cosa que es pot consultar còmodament en una web). Hem pogut fer una birra en una terrassa, fotent-nos de fred, i hem pogut anar al IKEA; és a dir les coses que hom fa el primer mes quan fa una mudança. Portem 6 mesos de retard, ben be, 6 mesos perduts, però això també forma part de la experiència, no?


Hola i adeu Amsterdam!

Doncs si, el plà era mirar de buscar un pis a Amsterdam perque sembla que les restriccion per la pandèmia va per llarc i el tele-treball encara serà obligatori, i, es clar, posats a tele-treballar, perque no fer-ho des d’una de les ciutats més maques del mon, no?



Doncs tampoc.

A banda de la ja coneguda problemàtica d’una mudança internacional, la pandèmia ens va oferir una de nova, i és que ens calia una habitació extra perque na R pugues treballar des de casa. amsterdam és molt maca, però no és famosa pels seus apartaments grans, ni pel preu assequible del seu lloguer (si no ets resident antic) , ni tampoc per la facilitat ni comoditat d’accés als pisos…

Encabir tots els nostres mobles i 160 caixes de mudança en un pis de Amsterdam amb almenys 3 habitacions, que estigues aprop del tren, i per menys de 3K euros, era una quimera…

.. i això suma-li el fet que bars i restaurants estaven tots tancats… Quin sentit te viure a Jordaan, un barri molt gracienc a tocar del centre, si nomes pots fer que estar tancat a casa i sortir per anar a comprar (i carregar la compra 3 pisos d’escales infernals…) ?
Passejar per la ciutat? si.. es clar això es podia fer, però en ple hivern i amb totes les botigues tancades a veure qui es el guapo que li ve de gust caminar per la ciutat passant fred i no poder entrar a fer un cafe per entrar en calor?… maleida pandemia!

Aixi que despres d’una questionabilissima gestió de l’agencia de relocation (ens les vam tenir amb ells) vam decidir que posats a estar tancats a casa, era millor en un lloc gran, i que no tenia sentit viure a Amsterdam si no es podia sortir de casa a sopar o anar a fer una birra… aixi que al final ens en vam anar cap a Breda, que és on son les oficines de na R. Estem a una hora en tren d’Amsterdam, però es clar, pel mateix preu, podem viure en un lloc confortable.

I que tal Breda?


Doncs que voleu que us digui… estar tancat a Breda és molt similar a estar tancat a Amsterdam, que al seu lloc és molt semblant a estar tancats a Higeneopolis, Sao Paulo… al final fas de casa al super i poc mes… son mals moments per fer una mudança… entre moltes moltes altres coses…

Oh! EUROPA!!!

Primers dies a Amsterdam…. i la conclusió és evident; si heu de fer una mudança internacional, no la feu en plena pandèmia!

Si, es clar, és europa… I sí, es clar estem mes aprop de casa… I si, es clar, és una ciutat preciosa… pero el concepte “malson logístic” us sona..??

– “Segur que exageres…”
Per on començo?

Primer de tot, es clar, es que has de fer 10 dies de quarentena voluntaria… pero durant la quan no pots fer gestions oficials, com el registre a l’ajuntament , i sense el qual no pots obrir un compte al bank, sense el qual no pots tenir targetes locals, sense les quals no pots canviar de Apple Store a NL, sense el qual no et pots descarregar apps locals, sense les quals no pots demanar menjar a domicili…. cosa imprescindible perque bars i restaurants estan tots tancats per la pandèmia.

Aquest detall és clau…

– “mentre el bank no us les dona, podeu fer servir les targetes de Barcelona, segur…”
No n’estiguis tan segur! Ja mhe trobat a la caixa del super amb tot a les boses pagant amb la VISA de Barcelona i que et diguin que no funciona, que nomes accepten Maestro… pos fale! pos sort que vam treure cash de l’aeroport…


I l’apartament?
doncs que voleu que us digui… sembla mes un pis d’estudiants que un apartament … finestres lligades amb cordes, mobles trencats, aixovar amb nomes 3 forquilles, taques a les pareds… i goteres… !!!

i escales! escales infernals, un tercer pis amb escales amb graons mes alts que amples… Per un pis de 600 euros doncs mira, tira, però es que es un pis de mes de 3000 euros al mes de lloguer!!
Ah! i el interfon, que vaig haver de desinfectar jo mateix (que feia basarda tocar-lo) , i que per cert, va deixar de funcionar i havies de baixar i pujar 3 pisos a peu a obrir els deliveris de menjar que vam aconseguir arreplegar….

– “Pero amb el mobil és impossible perdre’s”
Be, això amb un mòbil normal… el meu vell Iphone 6 ha decidit deixar de funcionar just en arribar. Be, funcionar funciona, pero la bateria dura escasament 20 minuts. La qual cosa no és un problema.. si no fas viatges de mes de 20 minuts en UBER, o si et coneixes la ciutat de memoria… per que se t’apagui el mobil quan estas tornant a casa a peu, i et quedis sense mapes, en una ciutat desconeguda sota la pluja i sense saber tornar a casa, és tota una sensació…

“I perque no portes una bateria externa al damunt?”
Doncs perque no en porto una, sino 3! que pot fallar en aquest cas? Doncs fàcil, que el petit adaptador USB-c a Iphone que porto per poder connectar el Iphone, es torci a la butxaca i deixi de funcionar. tens 3 bateries amb miniUSB i un Iphone am connexio lightning…


– “Moure’s a Amsterdam és molt facil, hi ha tram i bici a tot arreu…”
Es clar… nomes hi ha un problema, sense targetes de bank no pots aconseguir targetes de tram… (i tornes a la casella #1)
EL mes divertit va ser quan la dona de l’empresa de relocation, que cobra per fer el que fa, ens va pasar a buscar per casa per anar a fer les gestions de l’ajuntament, ens va mirar a tots dos des de la finestreta del cotxe i va dir que NOMES UN dels dos podia anar al cotxe AMB ELLA… perque per la COVID els prohibeix anar 3 persones al cotxe.
TOCA’T ELS OUS! I el mes acollonant es que em va suggerir que agafes el tram per trobar-los mes tard…. I AMB QUIN CONY DE TARGETA VOLS QUE PAGUI EL TRAM, SI M?HAS DE PORTAR PRECISAMENT A BUSCAR LES TARGETES DEL BANC, TALOSA???

– “Doncs vas al bank i obres un compte…!”
Es clar, pero per obrir.lo necessites registrar-te a l’ajuntament i no ho pots fer mentre dura la quarentena. I necessites un certificat de naixement. I ha de ser compulsat. I NO serveix el que et pots descarregar per internet amb certificat digital, ha de ser un altre que es diu internacional que no sabem encara com aconseguir i que segurament haurem de demanar al registre civil corresponent… registres civils que , naturalment, estan tancats per la pandemia….

-“Pero tothom parla angles a NL…”
Cert… pero no totes les webs tenen versio en Angles…ni les etiquetes de les coses estan pas en angles. Aixi que has de tirar de google translator… si tens bateria al mobil i cobertura, es clar.

-“I perque no et pilles un telèfon local?”
Quina bona idea! Com es que no se m’havia acudit a mi???
Doncs perque sense compte bancari ni targetes no pots fer un telefon de contracte, nomes un de prepagament. I, quan vas a la botiga de telefons et vinguin amb un “we are very sorry però ara mateix no tenim cap targeta de prepagament, pero podeu anar a aquell super del davant… ah, que tampoc en tenen? uff… doncs mira podeu anar a la botiga del costat que els aviso que us en donin una.… ” i que a la segona botiga t’en donin una, pero nomes amb 5 euros de Saldo, i que et diguin que no activis les dades perque no et durarà gens… i que quan arribis a casa entris a la web i compris un paquet de dades… i tu, que OK. que arribes a casa i entres a la web… i que la web esta nomes en NL… pozi… i que amb el traductor automatic intentis sortir-te’n i que vaig a pagar la punyertera targeta de dades i et digui que… efectivament , la teva targeta de credit no serveix.
Sort que la Rosa te més paciencia que jo, que ja ho hauria engegat tot per la finestra…. i va aconseguir comprar els paquets amb un altre targeta diferent… Targeta que, despres de la primera compra, va deixar de funcionar i vam haver de tirar de Paypal…

– “Pero almenys el transport públic funciona molt be”
doncs se que no t’ho creuràs, pero precisament ara, que hem de decidir si ens quedem a Amsterdam o ens establim a Breda que es un hi ha les oficines, i que fins la setmana passada estava a 64 minuts de tren d’Amsterdam (i per això estem considerant viure a Amsterdam ) doncs resulta que precisament ara, estan fent obres a la linia de tren i el viatge triga dues hores.
Ja no nomes les 4 hores que ens tirarem per anar a veure-hi pisos (perque la paia no ens vol portar als dos en cotxe), es l’afegit de considerar si amb dues hores de viatge paga la pena viure a Ams…

– “Bé, si que esteu de pega… Pero almenys podeu anar a sopar i pillar la taja i passar pàgina…”
Doncs tampoc. Pandemia. Bars i restaurants tancats.
Això és el més fotut de tot…

Encara penses que exagero?
perque en tenim algunes mes eh?

En fi… oh, europa! amb lo tranquils que estavem al Brasil….

Adeu-siau, hemisferi sud!

Ja és oficial.
Despres de poc mes de dos anys a Sao Paulo, tanquem la paradeta i marxem del Brasil en unes setmanes.

Un cop més, fem una mudança, aquest cop cap als Països Baixos, per questions de visats, concretament cap a Breda, a tocar de Bèlgica.

L’experiència a Brasil ha estat molt positiva. Sao Paulo es una megaciutat molt xula, vibrant, i dinàmica; el que ens havien dit, i molt més. Ens sap greu deixar-la sense haver pogut treure’n més suc, i sobretot la oportunitat perduda de poder vistar tants i tants llocs que teniem a la llista; Argentina, Xile, Peru, Colombia, i especialment l’Amazonia 🙁

Aquest darrer any ha estat bastant complicat, no és pas cap secret per ningu que la pandèmia ha afectat moltissim l’experiència de ser expatriat. Viure a l’estranger i haver-te d’estar tancat a casa 8 mesos no te gaire sentit…

Un cop més, fem les maletes (i un centenar de caixes), i un cop més hem de deixar enrera un grapat d’amics per sempre; això és el mès difícil del nostre sistema de vida 🙁

I tornar a començar, nous idiomes, noves rutines, nous paisatges, nous costums… Personalment crec que un acaba trobant el seu lloc al mon, i jo encara no l’he trobat. I mentre el cos aguanti, encara m’agrada, m’encanta, la oportunitat de canviar de vida cada dos o tres anys.

Segurament Breda no sera el nostre desti final, però tornar a Europa per un temps i viure de nou a dos hores de vol de casa, tambe ens ve de gust

Brasil ha estat una gran experiència, molt millor del que ens esparàvem, tot i nomes haver pogut viure’n una part ínfima. Em quedo amb la música i l’alegria de viure que transpira aquest dissortat país.


I ara? Doncs de nou cap a l’hemisferi Nord i cap a la franja horaria europea… despres d’anys fent calculs amb la hora de Barcelona, que si canvi horari que si no, i de lo del estiu-aqui-hivern-allà, i de pillar vols de 8, 10 i 12 hores per tnar a casa, doncs serà una novetat estar a dues hores de vol de casa…

… i per quant de temps? …

Dos anys a Brasil!

Avui fa 2 anys que arribavem a Brasil.
Feliç 2020 dèiem al Desembre del 2019….?? vols dir? n’estas segur???

Aquest segon any ha tingut un nom; COVID19! Hem hagut de cancelar un miler de plans, pero tot i això, també és un any per recordad per la Patagònia, el Carnaval de Rio, King Crimson, o algunes bodes amb màscara…

Pelegrí Pelegrí Pelegrí ho va dir ben clar: “Que de donde vengo? De donde nací o de donde soy…??

L’altre dia, en una de les meves clàssiques diatribes internes, em va venir al cap preguntar-me a mi mateix que d’on soc, en quin idioma parlo i quan temps feia que vivia fora de CAT, i no vaig poder evitar pensar en el atzucac filosòfic que el bó d’en Pelegrí Pelegrí Pelegrí va platenjar en una entrevista a TVE, i la seva resposta que es va fer viral, molt abans que existissin aquestes coses de la viralitat….


(https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=qdMj9wX2eiU&feature=emb_logo)

I jo? D’on soc? d’on he nascut? no pas; vaig marxar abans dels 4 anys i no hi he tornat més…
Aleshores, d’on soc? d’on he viscut? Segurament… però aleshores….

Despres d’una interessant batalla dialèctica on no es van registrar ferits, vaig decidir posar-ho en un gràfic, a veure que tal:

Des del 1 d’Abril del 2013, data que vam arribar a Dublin, fins ara, Gener del 2020, han passat 15 anys i 10 mesos; gairebé 16 anys…. collons; 16 anys, ja !!!???

I en aquests 16 anys hem viscut a Dublin, vam tornar a Barcelona, vam marxar al DF, despres a Dallas i ara a Sao Paulo. Si descomptem els 6 anys a Barcelona tornant de Dublin, desprès només hem estat a Barcelona el temps necessari per obtenir els visats; uns 3 mesos cada cop.

Fent numeros, resulta que d’aquests darrers 190 mesos , hem viscut a fora 111; gairebe un 60% del temps!

Home, ja se que quan un supera els 50, 16 anys no són gaires, però deu n’hi do, passar-se el 60% dels darrers 16 anys voltant pel mon… I si tot va com esta previst, encara n’hi haura uns quants mes…

Així doncs? ja no soc d’enlloc? o soc de molts llocs?

Doncs potser sí que hi ha una fórmula per saber-ho; mireu la foto:


Resultat d'imatges de barcelona estat policial

És superior a mí. M’indigna fins al moll de l’òs veure cafres amb uniforme abusant de gent que protesta pacíficament. I els fillsdeputa amb toga que els justifiquen. I els cabrons amb corbata que els defensen i encoratgen.

Imagino doncs, que aquesta és la prova del 9 per saber d’on ets, és saber que és el que t’indigna per sobre de la indignació general amb la injustícia al mon. Perquè injustícia n’hi ha per donar i per vendre allà on vagis, però imagino que només ets capaç de carregar un cert límit d’indignació.

Suposo que ets d’on la indignació et cou més que el semenfotisme general

Perquè mentre duri la repressió d’España, la puta vergonya d’Europa, crec que una part important de la feina l’haurem de fer des de fora, creant, mantenint i informant al món que España és un puto Iceberg de merda franquista, i que això el món ho ha saber.

Però aquesta és un altra història…..


Mentretant, doncs, seguirem voltant, fins que quan algu ens vegi un accent estrany en qualsevol quin sigui l’idioma que estiguem parlant i ens preguntin d’on som… i quan amb la resposta de “Barcelona” no n’hi hagi prou, haurem de tirar del bo d’en Pelegrí i afirmar, en l’idioma que toqui en aquell moment: “Però d’on soc, d’on visc, o on he nascut????”

Es que es grande esto!!!” ;D

Caos a l’espai-temps

“time is the same in a relative way but you are older…” deia Pink Floyd al “The Dark Side”

Ahir va ser un d’aquells dies caótics en l’espai-temps; dels que em fan pensar en escriure un post al meu descuidat blog… Segur que us heu pensat que només és una excusa per posar una foto de Pink Floyd oi? doncs segui llegint i veureu que no.

Perque mentre el IMac em deia que eren les 15h, el portatil em deia que eren les 14h… i tots dos tenen activat l’actualització automàtica de la hora…

Com ja vaig publicar, el tema de la hora local és in tema força complex i caótic, doncs no tots els paisos tenen la franja horaria que els toca (catalunya, per exemple), sino que no tots els paisos fan el canvi d’horar d’estiu/hivern, i per acabar-ho d’arreglar alguns que sí el feien, el deixen de fer, o encara més barroc, paisis amb diferents franjes horàries, alguns estats si fan el canvi d’horari i d’altres no.

I per si no era prou complex, els paisos que fan el canvi horari no el fan el mateix dia! A l’hemisferi Nord se sol fer unparell de setmanes DESPRES del Sud

I encara més, quan es fa aquest canvi horari, se li suma o resta una hora, depenent del hemisferi que estiguem parlant!

I tot això es va ajuntar ahir a Sao Paulo ;D


Que us posi un exemple, d’acord:

Pels volts del cap d’any (perque no podem parlar d’estiu o hivern globalment) la diferència horària entre Barcelona i Brasil és de 5 hores. El sol triga 5 hores més a arribar a Sao Paulo, això si és invariable.

Però quan hi ha el canvi d’horari (el d’estiu a hivern al Nord i d’hivern a l’estiu al Sud) passa de 5 hores a…. 3! Es clar perque mentre a l’hivern el rellotge s’endarrereix, a l’estiu s’avança, i com aixo no passa al mateix temps, mentre a CAT teniu un dia de 25 hores, a SP en tenim un de 23.

Això seria fàcil si es fes el mateix dia; diferencia horaria Barcelona-SP? 5 o 3 hores, depèn de l’epoca de l’any… Doncs no!
Perque resulta que el canvi d’horari es fa al Sud dues setmanes abans, així que durant una o dues setmanes, entre que es fa el canvi d’horari d’estiu a Brasil i fins que a CAT es faci el canvi d’horari d’hivern a CAT, la diferència horaria Barcelona-SP es de 4 hores!

I ja està?
Doncs tampoc. Perque resulta que enguany, Brasil ha decidit sortir del sistema de canvi d’horari d’hivern: “La única cosa bona que ha fet Bolsonaro” ens deia el taxista ahir.

Aixi doncs si ja no es fa el canvi d’horari a Brasil, la diferència horària amb Barcelona, no va canviar ahir, i va romandre en les seves 5 hores… Fins que a CAT feu el canvi d’horari, endarreriu el rellotge el dia 26 d’Octubre i la diferència passi a ser de 4 hores – 5 hores al abril (i no de 3-5 com fins ara).

Però es clar, tampoc esta clar que a Catalunya es respecti el canvi d’horari molt temps més. CADA cop que hi ha canvi d’horari haureu sentit dir que s’esta estudiant no fe-lo més. CADA cop… però aquest cop va de veres! Ja es parla que el 2021 podria se el darrer any que es fa. Està per veure, pero sembla que la tendència es a fer desaparèixer aquest sistema que no porta més que problemes.

Ah! I si per si tot plegat no fos ja prou barroc, la Independència de Catalunya podria, aprofitant que fem net amb españa, impulsar el projecte de posar a Catalunya en la franja horària que li pertoca, que és la hora de London (GMT) i que es la hora “central” del mon 😉

Si això passes, la diferencia SP-CAT seria de 3-4 hores si es respecta el canvi d’horari d’estiu o simpement la 4 hores tot l’any si deixa de fer el DST.

Palles mentals parlant del temps? Segurament, però de tots els invents de la humanitat, el rellotge és, segurament, el que ens fa anar mes de corcoll en el nostre dia a dia.

Això, es clar, si no tens actualització automàtica com els ordinadors.
I tampoc. Perque per alguna raó un dels meus ordinadors va fer el canvi d’hora i l’altre no.

Que Perque? que volueu que us digui…

Com deia en Buenafuente, “amb el canvi horari, la hora que guanyo quan s’endarrareix el rellotge, me la passo posant a l’hora tots els rellotges de casa..”

Doncs el mateix. El temps que haurieu guanyat, l’heu malaguanyat llegit aquest impresentable blog… 😉

Però Merci ;D