Category Archives: Uncategorized

Hola i adeu Amsterdam!

Doncs si, el plà era mirar de buscar un pis a Amsterdam perque sembla que les restriccion per la pandèmia va per llarc i el tele-treball encara serà obligatori, i, es clar, posats a tele-treballar, perque no fer-ho des d’una de les ciutats més maques del mon, no?



Doncs tampoc.

A banda de la ja coneguda problemàtica d’una mudança internacional, la pandèmia ens va oferir una de nova, i és que ens calia una habitació extra perque na R pugues treballar des de casa. amsterdam és molt maca, però no és famosa pels seus apartaments grans, ni pel preu assequible del seu lloguer (si no ets resident antic) , ni tampoc per la facilitat ni comoditat d’accés als pisos…

Encabir tots els nostres mobles i 160 caixes de mudança en un pis de Amsterdam amb almenys 3 habitacions, que estigues aprop del tren, i per menys de 3K euros, era una quimera…

.. i això suma-li el fet que bars i restaurants estaven tots tancats… Quin sentit te viure a Jordaan, un barri molt gracienc a tocar del centre, si nomes pots fer que estar tancat a casa i sortir per anar a comprar (i carregar la compra 3 pisos d’escales infernals…) ?
Passejar per la ciutat? si.. es clar això es podia fer, però en ple hivern i amb totes les botigues tancades a veure qui es el guapo que li ve de gust caminar per la ciutat passant fred i no poder entrar a fer un cafe per entrar en calor?… maleida pandemia!

Aixi que despres d’una questionabilissima gestió de l’agencia de relocation (ens les vam tenir amb ells) vam decidir que posats a estar tancats a casa, era millor en un lloc gran, i que no tenia sentit viure a Amsterdam si no es podia sortir de casa a sopar o anar a fer una birra… aixi que al final ens en vam anar cap a Breda, que és on son les oficines de na R. Estem a una hora en tren d’Amsterdam, però es clar, pel mateix preu, podem viure en un lloc confortable.

I que tal Breda?


Doncs que voleu que us digui… estar tancat a Breda és molt similar a estar tancat a Amsterdam, que al seu lloc és molt semblant a estar tancats a Higeneopolis, Sao Paulo… al final fas de casa al super i poc mes… son mals moments per fer una mudança… entre moltes moltes altres coses…

Oh! EUROPA!!!

Primers dies a Amsterdam…. i la conclusió és evident; si heu de fer una mudança internacional, no la feu en plena pandèmia!

Si, es clar, és europa… I sí, es clar estem mes aprop de casa… I si, es clar, és una ciutat preciosa… pero el concepte “malson logístic” us sona..??

– “Segur que exageres…”
Per on començo?

Primer de tot, es clar, es que has de fer 10 dies de quarentena voluntaria… pero durant la quan no pots fer gestions oficials, com el registre a l’ajuntament , i sense el qual no pots obrir un compte al bank, sense el qual no pots tenir targetes locals, sense les quals no pots canviar de Apple Store a NL, sense el qual no et pots descarregar apps locals, sense les quals no pots demanar menjar a domicili…. cosa imprescindible perque bars i restaurants estan tots tancats per la pandèmia.

Aquest detall és clau…

– “mentre el bank no us les dona, podeu fer servir les targetes de Barcelona, segur…”
No n’estiguis tan segur! Ja mhe trobat a la caixa del super amb tot a les boses pagant amb la VISA de Barcelona i que et diguin que no funciona, que nomes accepten Maestro… pos fale! pos sort que vam treure cash de l’aeroport…


I l’apartament?
doncs que voleu que us digui… sembla mes un pis d’estudiants que un apartament … finestres lligades amb cordes, mobles trencats, aixovar amb nomes 3 forquilles, taques a les pareds… i goteres… !!!

i escales! escales infernals, un tercer pis amb escales amb graons mes alts que amples… Per un pis de 600 euros doncs mira, tira, però es que es un pis de mes de 3000 euros al mes de lloguer!!
Ah! i el interfon, que vaig haver de desinfectar jo mateix (que feia basarda tocar-lo) , i que per cert, va deixar de funcionar i havies de baixar i pujar 3 pisos a peu a obrir els deliveris de menjar que vam aconseguir arreplegar….

– “Pero amb el mobil és impossible perdre’s”
Be, això amb un mòbil normal… el meu vell Iphone 6 ha decidit deixar de funcionar just en arribar. Be, funcionar funciona, pero la bateria dura escasament 20 minuts. La qual cosa no és un problema.. si no fas viatges de mes de 20 minuts en UBER, o si et coneixes la ciutat de memoria… per que se t’apagui el mobil quan estas tornant a casa a peu, i et quedis sense mapes, en una ciutat desconeguda sota la pluja i sense saber tornar a casa, és tota una sensació…

“I perque no portes una bateria externa al damunt?”
Doncs perque no en porto una, sino 3! que pot fallar en aquest cas? Doncs fàcil, que el petit adaptador USB-c a Iphone que porto per poder connectar el Iphone, es torci a la butxaca i deixi de funcionar. tens 3 bateries amb miniUSB i un Iphone am connexio lightning…


– “Moure’s a Amsterdam és molt facil, hi ha tram i bici a tot arreu…”
Es clar… nomes hi ha un problema, sense targetes de bank no pots aconseguir targetes de tram… (i tornes a la casella #1)
EL mes divertit va ser quan la dona de l’empresa de relocation, que cobra per fer el que fa, ens va pasar a buscar per casa per anar a fer les gestions de l’ajuntament, ens va mirar a tots dos des de la finestreta del cotxe i va dir que NOMES UN dels dos podia anar al cotxe AMB ELLA… perque per la COVID els prohibeix anar 3 persones al cotxe.
TOCA’T ELS OUS! I el mes acollonant es que em va suggerir que agafes el tram per trobar-los mes tard…. I AMB QUIN CONY DE TARGETA VOLS QUE PAGUI EL TRAM, SI M?HAS DE PORTAR PRECISAMENT A BUSCAR LES TARGETES DEL BANC, TALOSA???

– “Doncs vas al bank i obres un compte…!”
Es clar, pero per obrir.lo necessites registrar-te a l’ajuntament i no ho pots fer mentre dura la quarentena. I necessites un certificat de naixement. I ha de ser compulsat. I NO serveix el que et pots descarregar per internet amb certificat digital, ha de ser un altre que es diu internacional que no sabem encara com aconseguir i que segurament haurem de demanar al registre civil corresponent… registres civils que , naturalment, estan tancats per la pandemia….

-“Pero tothom parla angles a NL…”
Cert… pero no totes les webs tenen versio en Angles…ni les etiquetes de les coses estan pas en angles. Aixi que has de tirar de google translator… si tens bateria al mobil i cobertura, es clar.

-“I perque no et pilles un telèfon local?”
Quina bona idea! Com es que no se m’havia acudit a mi???
Doncs perque sense compte bancari ni targetes no pots fer un telefon de contracte, nomes un de prepagament. I, quan vas a la botiga de telefons et vinguin amb un “we are very sorry però ara mateix no tenim cap targeta de prepagament, pero podeu anar a aquell super del davant… ah, que tampoc en tenen? uff… doncs mira podeu anar a la botiga del costat que els aviso que us en donin una.… ” i que a la segona botiga t’en donin una, pero nomes amb 5 euros de Saldo, i que et diguin que no activis les dades perque no et durarà gens… i que quan arribis a casa entris a la web i compris un paquet de dades… i tu, que OK. que arribes a casa i entres a la web… i que la web esta nomes en NL… pozi… i que amb el traductor automatic intentis sortir-te’n i que vaig a pagar la punyertera targeta de dades i et digui que… efectivament , la teva targeta de credit no serveix.
Sort que la Rosa te més paciencia que jo, que ja ho hauria engegat tot per la finestra…. i va aconseguir comprar els paquets amb un altre targeta diferent… Targeta que, despres de la primera compra, va deixar de funcionar i vam haver de tirar de Paypal…

– “Pero almenys el transport públic funciona molt be”
doncs se que no t’ho creuràs, pero precisament ara, que hem de decidir si ens quedem a Amsterdam o ens establim a Breda que es un hi ha les oficines, i que fins la setmana passada estava a 64 minuts de tren d’Amsterdam (i per això estem considerant viure a Amsterdam ) doncs resulta que precisament ara, estan fent obres a la linia de tren i el viatge triga dues hores.
Ja no nomes les 4 hores que ens tirarem per anar a veure-hi pisos (perque la paia no ens vol portar als dos en cotxe), es l’afegit de considerar si amb dues hores de viatge paga la pena viure a Ams…

– “Bé, si que esteu de pega… Pero almenys podeu anar a sopar i pillar la taja i passar pàgina…”
Doncs tampoc. Pandemia. Bars i restaurants tancats.
Això és el més fotut de tot…

Encara penses que exagero?
perque en tenim algunes mes eh?

En fi… oh, europa! amb lo tranquils que estavem al Brasil….

Adeu-siau, hemisferi sud!

Ja és oficial.
Despres de poc mes de dos anys a Sao Paulo, tanquem la paradeta i marxem del Brasil en unes setmanes.

Un cop més, fem una mudança, aquest cop cap als Països Baixos, per questions de visats, concretament cap a Breda, a tocar de Bèlgica.

L’experiència a Brasil ha estat molt positiva. Sao Paulo es una megaciutat molt xula, vibrant, i dinàmica; el que ens havien dit, i molt més. Ens sap greu deixar-la sense haver pogut treure’n més suc, i sobretot la oportunitat perduda de poder vistar tants i tants llocs que teniem a la llista; Argentina, Xile, Peru, Colombia, i especialment l’Amazonia 🙁

Aquest darrer any ha estat bastant complicat, no és pas cap secret per ningu que la pandèmia ha afectat moltissim l’experiència de ser expatriat. Viure a l’estranger i haver-te d’estar tancat a casa 8 mesos no te gaire sentit…

Un cop més, fem les maletes (i un centenar de caixes), i un cop més hem de deixar enrera un grapat d’amics per sempre; això és el mès difícil del nostre sistema de vida 🙁

I tornar a començar, nous idiomes, noves rutines, nous paisatges, nous costums… Personalment crec que un acaba trobant el seu lloc al mon, i jo encara no l’he trobat. I mentre el cos aguanti, encara m’agrada, m’encanta, la oportunitat de canviar de vida cada dos o tres anys.

Segurament Breda no sera el nostre desti final, però tornar a Europa per un temps i viure de nou a dos hores de vol de casa, tambe ens ve de gust

Brasil ha estat una gran experiència, molt millor del que ens esparàvem, tot i nomes haver pogut viure’n una part ínfima. Em quedo amb la música i l’alegria de viure que transpira aquest dissortat país.


I ara? Doncs de nou cap a l’hemisferi Nord i cap a la franja horaria europea… despres d’anys fent calculs amb la hora de Barcelona, que si canvi horari que si no, i de lo del estiu-aqui-hivern-allà, i de pillar vols de 8, 10 i 12 hores per tnar a casa, doncs serà una novetat estar a dues hores de vol de casa…

… i per quant de temps? …

Dos anys a Brasil!

Avui fa 2 anys que arribavem a Brasil.
Feliç 2020 dèiem al Desembre del 2019….?? vols dir? n’estas segur???

Aquest segon any ha tingut un nom; COVID19! Hem hagut de cancelar un miler de plans, pero tot i això, també és un any per recordad per la Patagònia, el Carnaval de Rio, King Crimson, o algunes bodes amb màscara…

Pelegrí Pelegrí Pelegrí ho va dir ben clar: “Que de donde vengo? De donde nací o de donde soy…??

L’altre dia, en una de les meves clàssiques diatribes internes, em va venir al cap preguntar-me a mi mateix que d’on soc, en quin idioma parlo i quan temps feia que vivia fora de CAT, i no vaig poder evitar pensar en el atzucac filosòfic que el bó d’en Pelegrí Pelegrí Pelegrí va platenjar en una entrevista a TVE, i la seva resposta que es va fer viral, molt abans que existissin aquestes coses de la viralitat….


(https://www.youtube.com/watch?time_continue=3&v=qdMj9wX2eiU&feature=emb_logo)

I jo? D’on soc? d’on he nascut? no pas; vaig marxar abans dels 4 anys i no hi he tornat més…
Aleshores, d’on soc? d’on he viscut? Segurament… però aleshores….

Despres d’una interessant batalla dialèctica on no es van registrar ferits, vaig decidir posar-ho en un gràfic, a veure que tal:

Des del 1 d’Abril del 2013, data que vam arribar a Dublin, fins ara, Gener del 2020, han passat 15 anys i 10 mesos; gairebé 16 anys…. collons; 16 anys, ja !!!???

I en aquests 16 anys hem viscut a Dublin, vam tornar a Barcelona, vam marxar al DF, despres a Dallas i ara a Sao Paulo. Si descomptem els 6 anys a Barcelona tornant de Dublin, desprès només hem estat a Barcelona el temps necessari per obtenir els visats; uns 3 mesos cada cop.

Fent numeros, resulta que d’aquests darrers 190 mesos , hem viscut a fora 111; gairebe un 60% del temps!

Home, ja se que quan un supera els 50, 16 anys no són gaires, però deu n’hi do, passar-se el 60% dels darrers 16 anys voltant pel mon… I si tot va com esta previst, encara n’hi haura uns quants mes…

Així doncs? ja no soc d’enlloc? o soc de molts llocs?

Doncs potser sí que hi ha una fórmula per saber-ho; mireu la foto:


Resultat d'imatges de barcelona estat policial

És superior a mí. M’indigna fins al moll de l’òs veure cafres amb uniforme abusant de gent que protesta pacíficament. I els fillsdeputa amb toga que els justifiquen. I els cabrons amb corbata que els defensen i encoratgen.

Imagino doncs, que aquesta és la prova del 9 per saber d’on ets, és saber que és el que t’indigna per sobre de la indignació general amb la injustícia al mon. Perquè injustícia n’hi ha per donar i per vendre allà on vagis, però imagino que només ets capaç de carregar un cert límit d’indignació.

Suposo que ets d’on la indignació et cou més que el semenfotisme general

Perquè mentre duri la repressió d’España, la puta vergonya d’Europa, crec que una part important de la feina l’haurem de fer des de fora, creant, mantenint i informant al món que España és un puto Iceberg de merda franquista, i que això el món ho ha saber.

Però aquesta és un altra història…..


Mentretant, doncs, seguirem voltant, fins que quan algu ens vegi un accent estrany en qualsevol quin sigui l’idioma que estiguem parlant i ens preguntin d’on som… i quan amb la resposta de “Barcelona” no n’hi hagi prou, haurem de tirar del bo d’en Pelegrí i afirmar, en l’idioma que toqui en aquell moment: “Però d’on soc, d’on visc, o on he nascut????”

Es que es grande esto!!!” ;D

Caos a l’espai-temps

“time is the same in a relative way but you are older…” deia Pink Floyd al “The Dark Side”

Ahir va ser un d’aquells dies caótics en l’espai-temps; dels que em fan pensar en escriure un post al meu descuidat blog… Segur que us heu pensat que només és una excusa per posar una foto de Pink Floyd oi? doncs segui llegint i veureu que no.

Perque mentre el IMac em deia que eren les 15h, el portatil em deia que eren les 14h… i tots dos tenen activat l’actualització automàtica de la hora…

Com ja vaig publicar, el tema de la hora local és in tema força complex i caótic, doncs no tots els paisos tenen la franja horaria que els toca (catalunya, per exemple), sino que no tots els paisos fan el canvi d’horar d’estiu/hivern, i per acabar-ho d’arreglar alguns que sí el feien, el deixen de fer, o encara més barroc, paisis amb diferents franjes horàries, alguns estats si fan el canvi d’horari i d’altres no.

I per si no era prou complex, els paisos que fan el canvi horari no el fan el mateix dia! A l’hemisferi Nord se sol fer unparell de setmanes DESPRES del Sud

I encara més, quan es fa aquest canvi horari, se li suma o resta una hora, depenent del hemisferi que estiguem parlant!

I tot això es va ajuntar ahir a Sao Paulo ;D


Que us posi un exemple, d’acord:

Pels volts del cap d’any (perque no podem parlar d’estiu o hivern globalment) la diferència horària entre Barcelona i Brasil és de 5 hores. El sol triga 5 hores més a arribar a Sao Paulo, això si és invariable.

Però quan hi ha el canvi d’horari (el d’estiu a hivern al Nord i d’hivern a l’estiu al Sud) passa de 5 hores a…. 3! Es clar perque mentre a l’hivern el rellotge s’endarrereix, a l’estiu s’avança, i com aixo no passa al mateix temps, mentre a CAT teniu un dia de 25 hores, a SP en tenim un de 23.

Això seria fàcil si es fes el mateix dia; diferencia horaria Barcelona-SP? 5 o 3 hores, depèn de l’epoca de l’any… Doncs no!
Perque resulta que el canvi d’horari es fa al Sud dues setmanes abans, així que durant una o dues setmanes, entre que es fa el canvi d’horari d’estiu a Brasil i fins que a CAT es faci el canvi d’horari d’hivern a CAT, la diferència horaria Barcelona-SP es de 4 hores!

I ja està?
Doncs tampoc. Perque resulta que enguany, Brasil ha decidit sortir del sistema de canvi d’horari d’hivern: “La única cosa bona que ha fet Bolsonaro” ens deia el taxista ahir.

Aixi doncs si ja no es fa el canvi d’horari a Brasil, la diferència horària amb Barcelona, no va canviar ahir, i va romandre en les seves 5 hores… Fins que a CAT feu el canvi d’horari, endarreriu el rellotge el dia 26 d’Octubre i la diferència passi a ser de 4 hores – 5 hores al abril (i no de 3-5 com fins ara).

Però es clar, tampoc esta clar que a Catalunya es respecti el canvi d’horari molt temps més. CADA cop que hi ha canvi d’horari haureu sentit dir que s’esta estudiant no fe-lo més. CADA cop… però aquest cop va de veres! Ja es parla que el 2021 podria se el darrer any que es fa. Està per veure, pero sembla que la tendència es a fer desaparèixer aquest sistema que no porta més que problemes.

Ah! I si per si tot plegat no fos ja prou barroc, la Independència de Catalunya podria, aprofitant que fem net amb españa, impulsar el projecte de posar a Catalunya en la franja horària que li pertoca, que és la hora de London (GMT) i que es la hora “central” del mon 😉

Si això passes, la diferencia SP-CAT seria de 3-4 hores si es respecta el canvi d’horari d’estiu o simpement la 4 hores tot l’any si deixa de fer el DST.

Palles mentals parlant del temps? Segurament, però de tots els invents de la humanitat, el rellotge és, segurament, el que ens fa anar mes de corcoll en el nostre dia a dia.

Això, es clar, si no tens actualització automàtica com els ordinadors.
I tampoc. Perque per alguna raó un dels meus ordinadors va fer el canvi d’hora i l’altre no.

Que Perque? que volueu que us digui…

Com deia en Buenafuente, “amb el canvi horari, la hora que guanyo quan s’endarrareix el rellotge, me la passo posant a l’hora tots els rellotges de casa..”

Doncs el mateix. El temps que haurieu guanyat, l’heu malaguanyat llegit aquest impresentable blog… 😉

Però Merci ;D

Un any a Sao Paulo…

Avui fa exactament un any agafàvem els patracols i aterràvem carregats de maletes a una ciutat desconeguda per quedar-nos-hi a viure , un altre cop i ja en són 4!

Aquest cop, Sao Paulo, Brasil! 😉

Després de Irlanda, Ciutat de Mèxico i Dallas, ara feiem cap a l’altre hemisferi; cada cop més lluny de casa.

Així, d’entrada, aquestes son les principals diferències; perque viure tan lluny implica viatjar menys sovint a casa, i sobretot perque viure a l’hemisferi sud implica una nova cosa a la que ens hem d’acostumar; viure l’estiu al Nadal, i l’hivern quan has de veure totes les fotos de Instagram dels peus dels amics invariablement a una platja.

Lo dels hiverns a l’agost es pot suportar, principalment perque dir-li “hivern” a lo de Sao Paulo és una falta de respecte als hiverns d’Europa; ahir mateix estavem a 30º. I quan la setmana passada vem fer cap a Campos de Jordao, lloc a prop de SP i famós pel seu clima fred, resultava entendridor veure tots els brasilers tapats amb abrics, gorros i guants… a +10ºC 😉

Perque això també ho te Sao Paulo… unes gentades descomunals per tot arreu. I no és que tingui més gent que ciutat de Mexic (12Milions a SP vs 20Milions a CDMX) però em fa la sensació que hi ha mes gent per aqui abaix; si vas a sopar TOTS els restaurants estan a petar i ha de fer cua SEMPRE, i quan hem sortit de Sao Paulo amb cotxe per fer una mica de turisme, a 4 o 5 hores de SP, tambe ho hem trobat tot, ple plenissim de gent; fins al punt de no trobar fisicalment lloc per aparcar a Ilha Bela durant kilòmetres i haver de girar cua i tornar a l’hotel, o no poder caminar pel carrer a Campos de Jordao, o a Embu das Artes de la quantitat de gent que hi havia….

I tambe a Iguazú, es clar… però se li pot perdonar, doncs és un dels llocs més flipants que hem visitat mai…



Només quan vam agafar l’avio 3 hores per anar a Salvador de Bahia ( + 1 hora de taxi), vam trobar un lloc relativament tranquil… i vam cel.lebrar el Nadal a la platja, cosa que sempre haviem volgut fer 😉



I és clar, ja que estem aqui a abaix , hem aprofitat per vistar Buenos Aires (super xulo!) , i tenim previst visitar Santiago de Xile, Rio, la Amazònia, i la Patagònia!


I la resta? que tal això de viure a Brasil?

Doncs la veritat és que prou be… Resulta inevitable comparar, es clar…
Sao Paulo és una ciutat vibrant, amb moltes coses per fer i amb una vitalitat desbordant, en això és completament oposada a Dallas 😉 però més caótica i desorganitzada, i així i tot deu n’hi do lo be que funciona tot, i en això es completament diferent del DF 😉
Ja ens fem a l’idioma (més o menys) i ja tenim un esborrany de colla, tot i que la comunitat catalana no esta gaire cohesionada; (qüestió de cicles, crec jo) si hi ha molta passió pel futebol i pel Barça que, això si és una constant arreu del món, es un aglutinador de la catalanitat.

Quan un comença a tenir els seus racons preferits d’una ciutat, ja comença a fer-la seva; i quan un fa seva una ciutat, ja mai se la pot treure del tot de dins…

La resta? doncs prou be, diria jo, tirant a molt be. Molta pluja, però es clar, això a aquestes alçades de partit no us deu sorprendre oi?


Avui fa exactament 3 anys que marxàvem de Mexic….

Avui fa exactament 3 anys que marxàvem de Mexic.

Despres de tres anys, acabavem la nostre primera etapa
americana cami de Barcelona tot esperant el visat per encetar la segona, a Dallas, Texas, amb una ressaca del 15 despres d’una fantàstica festa de comiat de la Priscila Dergarabedian i una post-festa moguda amb la Lara Press on en van trencar els morros per parlar amb accent español…

Es fa difícil parlar de Mexic, com es fa difícil no parlar-ne.
És ben coneguda la meva relacio d’odi amb el pais i la seva violència, la corrupció i ineficàcia, i d’amor a la seva gent, paisatges, varietats, i cultures i menjar i begudes i als grans amics que hi vam fer allà, catalàns i mexicans….

No cal dir que Dallas va resultar més eficient, més tranquila, més segura i més comfortable, i tanmanteix menys intensa i potser menys viscuda…

Podria passar-me tota una nit parlant de Mèxic i el seu surrealisme però amb prou feines us podria explicar-ne un grapat de Dallas, moltes relacionades amb fanatisme religiós o la cultura de la por…

Cada lloc on vius et transforma d’alguna manera. Afegeix matissos als blocs mentals que pensaves que era clars i immutables. Esborra fronteres mentals i afegeix matissos a les teves opinions…

Jo em confesso addicte al chute que significa canviar de pais i de cultura i d’idioma i d’amics cada pocs anys… Crec que si algun dia he de fer un repàs a tot el que fet a la vida, la segona cosa que em farà més goig serà haver tingut l’oportunitat de viure a diferents paisos…

I Brasil, us preguntareu…?

Segur que quan torni a canviar m’ho puc mirar amb més perspectiva.

Ja us en faré 5 centims 😉

I que tal a Sao Paulo?

Doncs ja portem , a lo tonto a lo tonto, 5 mesos a Sao Paulo…. i que tal?
Doncs encara no havia trobat el moment per escriure sobre el lloc , el pais , la ciutat , la política i els catalans, pero aui he trobat l’excusa i l’exmple per fer-ho; aixi que m´hi poso i mes endevant ja parlarem de política…


Que tal Internet? Dedicat als amics Mexicans

Se que molts esteu esperant a llegir les meves desventures técniques, aquí a Sao Paulo, així que us explico.

  • La llum es talla cada dues setmanes; estic ja fins els collons d’haver de tornar a posar a l’hora el rellotge del menjador, de la nevera i del microones… >(
  • Pero el meu SAI funciona i aguanta l’ordinador encès, encara que no tingui llum. 😉
  • Pero se suposa que ha d’aguantar 15 minuts i a penes aguanta 2 minuts… 😦
  • pero aguanta, i em dona temps d’apagar-lo a core-cuita quan es talla la llum tres cops seguits. :/
  • Internet nomes s’ha tallat dos o tres cops; naturalment un d’ells just quan portava un minut d’un partit del Barça, que es l’únic que miro de la TV de pagament (havent de pagar per 200 canals + dos canals extra perque el Barça el fan a voltes a un canal i a voltes a un altre que no esta en el “pacote basico” 😦
  • Pero almenys puc veure el Barça. 🙂
  • He contractat 100Mps i per una d’aquelles coses, m’arriba 200 i fins i tot 250! aixi que callo com un puta :)))
  • pero vull tenir un cable de ethernet del Router al Mac, per no dependre de la WIFI que “é mobile cual pioma al vento”, aixi que me la jugo i agendo una visita del servei tecnic a traves de la web, per no haver de trucar, perque no parlo portugues ainda… :/
  • L’agendo pel dia seguent (maravilla) de 8 a 11. 🙂
  • Arriba AL DIA SEGUENT, PUNTUAL a les 10! 😀
    (per als amics mexicans, arriba EL MATEIX DIA QUE HAVIA D’ARRIBAR i dintre del AM/PM correcte; es a dir quedem al mati i arriba al mati del mateix dia previst) 😀 😀
  • Em diu pero que aixo de posar cables no és una incidència tècnica i que he de trucar al servei de pontos de extensao; i li dic que no esta a la web 😦 i em diu que truqui, pero li dic que no parlo portugues i que si he de parlar amb un servei tecnic no m’entendre. Li demano si pot trucar ell en nom meu :/
  • i per la meva sorpresa em diu que si. :D:D
  • Al cap de 10 minuts de burocràcia brasilera em diu que ok, que agendat per dilluns a les 12 (de 12 a 18) De conya! :D:D:D
  • Aprofito per comentar-li un problema barroc que tinc amb les wifis de casa, en certes maquines es veu la 2G i la 5G, pero en d’altres (com el MAC que es el que mes faig servir) només troba la 2G que es mes lenta. Ens ho mirem , li demostro que es cert, entra al navegador, es connecta al Router, verifica el problema; canvia el canal de la 5G, i fem la prova.
    Funciona! Eureka. :D:D:D
  • Marxa i tots contents —–> O_o!!!!!

No és un meticulós informe de com funciona Brasil, pero segur que SEGUR que més d’un se li ha caigut una llagrimeta des del DF… 😉

… i que us ha semblat viure a Texas??

Moltes coses han canviat des del darrer post del Març del 2018. Bàsicament que vam marxar de Dallas per tornar a Barcelona.… i que de cami a Barcelona ens va sortir la oportunitat d’anar a un altre país…. aquest cop a Sao Paulo, Brasil!
Així que despres d’estar-nos dos anys a Dallas, ara toca l’altre punta del continent; la Nova York de Sud, Sao Paulo!

Però anem a pams. 


Dos anys a Dallas donen per molt, i fer-ne un resum seria complex. Però el primer que em ve al cap és comfort. Aquest es el objectiu de viure als USA ( i més a Texas) ; cases grans, cotxes grans, carreteres grans… un nivell de vida molt alt i un preu molt alt per pagar-lo…   El que diriem al “cultura de la sobreprotecció” , l’obsessió per la seguretat es palpa constantment, especialment en la cultura de les armes. 

Quan un viu en una cultura diferent, intenta adaptar-se, o si més no, entendre el tarannà del pais on viu. Imagino que és qüestió de temps convertir en propis alguns dels tics o costum locals. Però em costa d’imaginar alguna cosa més injustificable (llevat del integrisme religiós) que la cultura de les armes i especialment la defensa completament irracional que en fan als USA. 
Un es queda completament astorat de veure gent suposadament intel.ligent que defensa tranquilment que la manera d’evitar massacres a les escoles és donar armes als professors.
I que neguen l’evidència empírica dels més de 30.000 morts a l’any per arma de foc. 
Durant els dos anys hem vist moltes massacres a escoles i actes publics on el debat s’ha centrat en prohibir les armes automàtiques o els ginys que convertixen les armes “normals” en automàtiques, i no en prohibir les armes! I al final ni això s’ha arribat a prohibir! 

Els americans accepten els mass shootings simplement com una prova que calen mes armes. És completament al·lucinant.

De les muntanyes de dades sobre les morts per armes de foc als USA jo em quedo amb aquesta;

Simplement no hi ha discussió possible. 

I així i tot he vist gent negar aquesta evidència. Fins i tot amb la sang de nens i nenes massacrats a l’escola encara calenta…. 

Simplement no ho entendré mai.

I encara més;  aquesta cultura xoca frontalment amb l’hedonisme intrínsec del american dream… i provoca una tensió constant, la prova més evident de la qual son els casos en que policies disparen gent “sospitosa” , la majoria dels casos gent de color. Hi ha ha hagut un i un altre cop casos i mes casos.

Per mi és una conseqüència directa del punt anterior. En un pais on 4 de cada 10 majors d’edat tenen armes de foc, qualsevol conflicte és susceptible de ser resolt a trets…  Quan un policia ha de detenir algú en condicions d’estress, resulta molt més fàcil que repongui a trets a qualsevol amenaça que impliqui armes de foc, reals o inventades. I en cas de dubte, disparen primer.  

Com això afecta la comunitat afroamericana, com les protestes de jugadors de futbol americà agenollant-se en sonar l’himne i com això ha provocat reaccions patriòtiques furibundes, només es pot explicar en un pais encara amb moltes ferides per resoldre. I profundes.
Però quin no?

Seguretat o Inseguretat?

Això comporta una contracultura de la inseguretat que no només fa multimilionaris els lobbys de les armes i la seguretat privada, sino que s’estèn d’alguna manera a la manera de pensar. Acosteu-vos a un quiosc de revistes i a banda de la sorprenent quantitat de revistes dedicades a les armes de foc, trobareu un tret comú en totes elles… parlen de Seguretat; vénen seguretat, “ja estas prou segur?” “ja esta segura la teva familia???”
quan , evidentment el que estan fent es fomentant la ineguretat. 

Veureu la quantitat de cops que en les sèries ianquis es parla de pal “jo només volia protegir-te…” o similars…

De tota manera, el que més em va sorprendre van ser dues coses; l’omnipresència de la religió en un pais suposadament aconfessional, i la aplastant quantitat de publicitat vs falta d’informació però d’això ja en vam parlar… 

Tot plegat, una experiència intensa (una més), positiva sens dubte,  de la que ens hem quedat amb ganes de més… bàsicament, com deia al començament, es viu molt be, i especialment be a Texas… és molt fàcil acostumar-se… i molt dificil desacostumar-se!

I ara, de nou, ja no una , sino DUES mudances internacionals lligades… 
Propera etapa, obtenir el visat brasiler a Barcelona
vinga, que riurem!