Tag Archives: mudanca

Un any a Melbourne i una NOVA mudança (la que fa 11) segona part: una nova casa i embolica que fa fort!!!

Molt bé, ja has fet la mudança i ara toca la segona part, tancar temes de llum aigua gas i internet i donar d’alta llum aigua gas i internet al nou lloc. Fàcil oi?, ni de bon tros!
La ratxa va ser de les que fan feredat!

Pròleg: No té res a veure, segur que no, però dos dies abans de la mudança em va despertar
un nou terratrèmol. Poca cosa per Mèxic, 4 i escaig, però el 4rt terratrèmol en un any a Melbourne.
A Austràlia no hi ha terratrèmols. Ahí lo dejo

Primer va ser Internet


Ja el dia abans de la mudança el router va decidir que deixava de funcionar. Perquè mira que fa poca falta internet quan has de fer una mudança… doncs au!
Després de llargues converses amb els “tècnics”, surt corrents a la botiga a què et canviïn el router. Cosa que fan i sense cobrar i em donen un router sense caixa. Curiós. Molt.

Endolla el nou router: funciona. Ok
Porta’l al nou pis. Funciona també. Ok
Comença a desfer caixes. Consulta internet. Deixa de funcionar.

Ja us deveu imaginar el cabreo.
Ves a buscar un altre, el tercer. “El que li passa és molt estrany senyor…
Neu a prendre pel cul i doneu-me un router que funcioni!!!.

Arribes a casa, l’enxufes … i NO funciona tampoc

A tot això fas un viatge per tornar les claus del pis anterior, i et trobes un SMS que
diu que tens un paquet per recollir, i com que, ja que hi ets doncs hi vas, i resulta que
és un nou Router que s’han traspaperat. El quart router en dues setmanes, i en plena mudança

Voleu saber si funciona en QUART ROUTER EN DUES SETMANES ? espereu i seguiu llegint….


Després va ser l’empresa gestora del nou pis (i aquí ja hi entra el tarannà dels australians)

Doncs la tipa de l’agència del pis nou ens entrega les claus del pis i una nota dels propietaris explicant quatre coses i en 5 minuts ens diu que té un appointment i que ha de marxar.
Espavila’t!!
Sense cap explicació de com funciona la piscina, com es neteja, qui cuida la gespa
qui talla la gespa de fora (tenir cura de la gespa del carrer de davant de casa és cosa del
llogater… Si, la del carrer), com s’omple la piscina,perquè es buida la piscina poc a poc, quin nivell mínim ha de tenir, perquè collons serveixen els 12 cables que surten del router antic i van a la paret, perquè hi ha dos routers al garatge, perquè serveix l’estrany codificador que hi ha sota la tv, com funciona l’alarma, perquè no funciona el video de l’entrada…és a dir, un milió de coses…
Doncs cap explicació. “Espavila’t”, en llati, hauria de ser el lema del país

Bé, aquí cal fer una pausa per intentar encaixar algunes coses sobre la manera de fer
dels aussies:
Ja en l’anterior pis m’havia trobat astorat quan els vaig preguntar coses com on estava la clau
general del’aigua o del gas, perquè no en tenien ni idea O_o!. De fet, no tenien ni idea d’on
es llençava la brossa dintre de l’edifici. Que no ho sàpiga l’agència que gestiona
l’edifici és acollonant. Però en fi, em van derivar al “building manager”
un tal Quentin que encara era més talòs , ineficient i maleducat que els de l’agència;
M’estalvio les mostres per no fer el post massa llarc, però està al top de la meva llista, sens dubte.

Per fer-ho curt, després d’un parell d’enganxades amb l’imbecil aquest, ja vaig dir a
l’agencia que no pensava parlar amb ell mai més. I els de l’agència “pues vale, problema teu”

En aquest punt, quan un viu fora, un ja es fa patrons de comportament més enllà dels
tòpics, i quan detectes el mateix comportament en dues agències diferents per gestionar
problemes similars, un no pot sinó treure conclusions.
Perquè la que ens va muntar la tia amb l’aire condicionat del pis nou va ser de traca & mocador;
llegiu, llegiu…

Després va ser l’aire condicionat; TELA MARINERA!

Pis nou, sense internet, i amb més de 100 caixes per obrir… en ple estiu… i
doncs van ser els tres dies més calorosos de l’any, amb 35-37 graus… com no podia ser d’altra manera.
Poso l’aire condicionat, i es clar: no funciona; això no refresca gens ni mica.

Potser necessita algun temps, com passa amb la calefacció a les cases grans. Així que
amb 35 graus a l’exterior, el posem a 19º i anem a fer unes pintes. I quan tornem doncs
segueix a 35… I comença l’estira-i-arronsa amb l’agència.

I ens respon la tia un mail que ens va deixar acollonits. Que el sistema d’aire condicionat
no era el sistema normal sinó que era un sistema EVAP
 que funciona diferent. Que no genera aire fred si no corrent d’aire humit.
I que el que havíem de fer és, oju, OBRIR LES FINESTRES perquè circules l’aire!

Flipats ens vam quedar. Venim de llocs on l’aire condicionatfunciona igual a tot arreu; connectes l’AC, poses la temperatura i ja està. Al nostre cotxe, poses la temperatura i ja està. A l’oficina, poses la temperatura i ja està…
I la tia ens diu que això funciona diferent, i que ho busquem a internet com funciona i
que si no ens en sortim, que busquem als troubleshooting de internet perquè ha de ser problema nostre.

tócate los cojones.

Doncs que has de fer?, no pots canviar el sistema de AC duna casa; així que ja ens tens, amb les finestres obertes perquè corri l’aire de fora, a 35 graus. I és clar, res de res.
Bé, sí, és el Moment que van triar uns ocellots que ens visiten al jardí cada dia, per entrar a la casa i cagar-se per tot el menjador i la cuina… anar-se trobant cagarades d’ocell dintre de casa a 32º va ser molt encoratjador.

I a tot aixó, discutint cada dia amb la Rosa que això no podia ser, i que era insuportable, i plantejar-nos posar una demanda. Així que un dia no puc mes, i suant com una mala cosa, li envio a la tia de l’agència una foto amb tota la suor per la cara dient que això no podia ser.
Que viure a 32 graus dintre de casa era insofrible i que envies un tècnic per veure què collons passava!

La seva resposta va ser encara més acollonant; “Ok, us envio un tècnic però si resulta que
és un problema vostre, haureu de pagar vosaltres la visita
“. Així, amb empatia!

A aquestes alçades un ja es planteja si ha anat a parar a un país correcte.
O si és que la nostra manera de fer és diferent de la seva. Som massa exigents?, demanem massa?, que demanis com és que estas a 35 graus i et diguin que ho busquis per internet
és una cosa “normal”, o per als australians el que prima és un “espavila’t que no estem per collonades com donar-te serveis…”

Bé, al final va venir el tècnic. En 5 minuts ens va dir que allò NO ERA UN SISTEMA EVAP
i que el problema és que hi havia una fuita del gas refrigerant de l’aire condicionat.
És a dir que lo del EVAP dels collons s’ho havia inventat la tia de l’agència per
no preguntar als propietaris!!!! PER FLIPAR!

Naturalment, li vaig fer un mail mossegant-me la llengua i intentant no fer sang de la seva incompetència i arrogància, però dient que en 5 minuts s’hagués pogut arreglar tot.

El GLUPS de la tia va ser tan èpic que va contactar els propietaris i un en un dia
ja teníem el OK per arreglar-lo… perquè, es clar, això és Austràlia
i costava més de 2000 dòlars arreglar-lo… en fi, una setmana més sense AC
i havent d’ajustar les finestres perquè els ocells no entressin a cagar-se…


Després va ser un altre cop internet

I Internet? Va per davant que Austràlia és un pais on internet es lent i dolent. Diuen que és perquè està poc poblat i és molt gran. Així que la majoria de la gent es mou a casa amb unes velocitats de 30MPS maxim. Nosaltres, treballant tots dos des de casa, necessitàvem més, i vam contractar un servei extra NBN que ens donava 250, això sí, pagant 230 dòlars al mes. Si; tal qual. Val a dir que no vam tenir cap problema al pis anterior amb això.

A tot això teníem internet al pis nou, sí, però només 50mps dels 250 que estàvem pagant. Per acabar-ho d’adobar la connexió 5G, la del mòbil, dintre de casa era de 5-10mps. Misèria. Inútil per treballar. Això sí que no es podia canviar. La cobertura de mòbil va com va. Mala sort.
Però sixò s’arreglaria amb el NBN que és el internet d’alta velocitat que ja estavem pagant i que programaven una cita amb el tècnic … i que vindria en DUES SETMANES!

La loteria dels cables d’internet

Una hòstia més! però bé, en dues setmanes va venir el tècnic i va funcionar… la wifi. Perque és clar, ell no va voler saber res de la instal·lació antiga, amb dos routers i una dotzena de cables que no van voler-nos explicar res des de l’agència. “Jo et poso el router al garatge i allà funciona, la resta és problema teu

Més empatia!

Almenys funcionava la wifi… durant un temps. Al cap d’unes setmanes va tornar a fallar: “hi ha un problema a la seva zona”


A aquestes alçades les meves converses amb el servei tècnic eren surrealistes del tot.
Em van arribar a dir que no em preocupes que havien augmentat la MEMÒRIA del router i
que en mitja hora tot funcionaria perfecte. Tot és mentida, es clar… Aquest era el nivell

I després va ser el rebut de l’electricitat

Ja en teniu prou?, doncs no!
El primer rebut d’electricitat per 21 dies va ser de … 500 dòlars!
Per què?, doncs encara ho estem intentant esbrinar.

Li vaig preguntar a la tia de l’agència si això era normal, al pis anterior
pagàvem vora els 100, i 500 em semblava una salvatjada! es clar que
aquí tenim piscina i hem posat l’aire al màxim tot el dia (encara que no funcionava)

Bé la resposta de la agència va ser que ho miraríem perquè els propietaris pagaven molt a l’estiu
però així i tot era la meitat. Però el millor va ser quan va inferir que potser teníem algun problema i que potser podríem buscar “un altre solució”… que traduit volia dir, “podríeu marxar del pis, perquè ens esteu donant molts problemes…”
Ah i em preguntava perquè a l’enquesta de qualitat, que en teoria era anònima, l’havia puntuat
tan baix… bravo!

En fi…

… però la resta, tot bé … Per ara

Un any a Melbourne i una NOVA mudança (la que fa 11) (primera part)

Quina millor manera de commemorar el primer any a Melbourne que amb un altre mudança!!!

Resulta que ens van trucar per dir-nos que no renovaven el contracte del pis de Prahran… i això va desencadenar un seguit de petits desastres… paciència perquè si no els
escric, no us ho creuríeu…

Si tenim en compte que el vam agafar al febrer del 2023 i que els nostres mobles
ens van arribar d’Europa 5 mesos després, resulta que només hi hem pogut estar
acomodats poc més de mig any. Diu que el propietari es vol vendre el pis…. tot
perfectament legal. Tot perfectament indemostrable. Tota una putada logística!

Per complicar-ho una mica mes, ens donaven el notice obligatori dels 2 mesos al desembre,
que és quan el mercat a Melbourne està totalment aturat, esperant al gener.

Segur que deus estar pensant que ja devem tenir el cul pelat de fer mudances, i que no ens
ve d’una més… Doncs resulta que no.

primera tanda de caixes, aquest cop de lloguer….

Aquesta és la mudança que fa 11 però amb la diferència afegida que teníem temps limitat per buscar pis i fer la mudança… perquè normalment les fem internacionals, i això vol dir arribar a un país i anar buscant, amb cap més pressió que la de trobar un lloc “permanent”… ara en tenir només dos mesos (de fet només 1), has d’afegir un extra més; que és la possibilitat d’haver de portar les coses a un storage si no trobes res a temps d’haver de tornar les claus…

I això és normal a Melbourne? Doncs sembla que sí. El mercat de lloguer a
Melbourne, i en general a Austràlia, és molt fràgil, i resulta que és
perfectament normal que hagis de canviar de pis cada un o dos anys… Una amiga a
Sydney ens comentava que fa 9 anys que està a Sydney i ha hagut de canviar de pis 5
cops!
Són aquelles coses que et fan repensar-te això de viure a Austràlia, la
veritat.

Així que, quin remei, posa’t a buscar pis un altre cop, i aquest cop a correcuita
Per acabar-ho d’adobar, resulta que els experts reconeixen el mercat immobiliari a Melbourne està petat aquest any i resulta que està totalment saturat.
I clar, comences a veure pisos de merda a preus estratosfèrics amb dotzenes i dotzenes
de penya fent cua, aquesta es una imatge icònica de Melbourne al Gener…
Vist així en perspectiva i un cop superat el tema, pot semblar jevi, però quan hi ets,
resulta realment molt estressant.

I al final apliques la fórmula clàssica; buscar pisos més i més lluny d’on vivies.

Al final vam veure una casa molt xula mitja hora més lluny del centre de l’altre, però
amb dues plantes i piscina; i ens vam dir “si hem d’anar a viure al quinto coño, almenys
que sigui per una casa que pagui la pena!”. I un cop decidits falta el tràmit de la mort; aplicar-hi i creauar els dits per que el propietari et doni el vistiplau. Per sort tenim un
background interessant: “Non smokers, No kids, No pets” que ens posa les coses més fàcils.

Bé, al final ens van aprovar per la casa i vam avançar pantalla; next?, busca una companyia
de mudances
, i no menys important, tanca el pis actual amb les condicions que vol el
‘propietari i que vas signar fa menys d’un any… Perquè aquesta és un altre; cada país
té les seves pròpies regles quan deixes un pis. A Cat, el buides i ja està, és el
propietari que el repinta, tapa forats, i renova el que calgui. Això és poc habitual arreu del mon.

El més normal arreu del món és que sigui el llogater qui es faci càrrec de repintar i
arreglar forats, etc. I el nostre contracte exigia no només el pis buit i pintat, sinó que la moqueta estigues higienitzada per una empresa verificada, i et donaven la direcció d’una agència amb la que “ja hem treballat abans”
I es clar, pagando. 900 dòlars

Després hi ha la mudança en si; els primers pressupostos ens demanaven 6000 AUD (uns 4500 euros), i ens feien ells les caixes. Una burrada per una mudança “interior” dintre la mateixa ciutat. Aixi que segueix buscant- Buscant una mica mes,resulta que fent nosaltres les caixes sortia per 3000 AUD.

Total que el tema de les caixes ho vam fer nosaltres; i això vol dir passar dues setmanes vivint un altre cop entre caixes, sense trobar res, i inevitablement havent de reobrir-ne algunes per coses que no havien d’encaixar-se fins al final… un altre follon…

quan la mudança salta a NETFLIX, esdevè una metamudança!

Al final pagues, quin remei, per higienitzar la moqueta i netejar el pis;
I suma-li les despeses de caixes i material de mudança.
I després suma-li que el propietari fa una revisió i diu que ok, que està net però
que s’han de tapar els forats dels quadres (a penes mitja dotzena) i que
ens ho descompten del dipòsit… i que seran 1000 dòlars més!

Au! 6000 dòlars a prendre pel cul!

Ara, en retrospectiva, sembla només una qüestió de pasta, però el pitjor de tot plegat és
l’estrès de tot plegat, i d’anar encaixant dates i ultimàtums…

I es clar, entrar en un pis nou té tota la seva corrua de problemes que, en aquest cas
van ser sonats… però deixem-ho per a una segona part… (continuarà)